Sia Kangri

muntanya del Karakoram

Sia Kangri, també anomenat Sia Kangri I o Queen Mary Peak, és un important cim de la Baltoro Muztagh, una secció del Karakoram. Es troba a la frontera entre el Pakistan i la Xina. Amb 7.422 msnm[1] és la 63a muntanya més alta de la Terra i la 25a del Pakistan. El pic es troba a la divisòria d'aigües entre la conca del riu Indus i la conca de Tarim. El coll Indira, que es troba 3 km a l'est, és el punt més septentrional de l'Índia.[2]

Infotaula de geografia físicaSia Kangri
Imatge
TipusMuntanya Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaPakistan Modifica el valor a Wikidata
Map
 35° 39′ 49″ N, 76° 45′ 41″ E / 35.6636°N,76.7614°E / 35.6636; 76.7614
SerraladaBaltoro Muztagh Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud7.422 m Modifica el valor a Wikidata
Prominència640 m Modifica el valor a Wikidata

Geopolítica

modifica

Aproximadament un quilòmetre al sud-est del cim del Sia Kangri hi ha el punt on es troben els territoris controlats per l'Índia, el Pakistan i la Xina, i que es troben en disputa pels tres països. Tant el Pakistan com l'Índia reclamen el vessant que es troba immediatament al sud-oest del pic i està controlada pel Pakistan. El vessant nord-est forma part de l'Extensió Trans-Karakoram, controlat per la Xina en virtut d'un acord fronterer de 1963 amb el Pakistan, però reclamat per l'Índia. El vessant al sud-est és reclamat pel Pakistan i l'Índia, però és controlat per l'Índia, com a part del Ladakh.[3]

Geografia

modifica

La muntanya deu el seu nom a la glacera de Siachen, el naixement de la qual es troba al vessant sud-est del Sia Kangri. És la muntanya més oriental de la Baltoro Muztagh. Al nord-oest del Sia Kangri hi ha la cresta d'Urdok, una extensió del Gasherbrum I. A l'est hi ha el coll Indira, que com uneix la Baltoro Muztagh amb la Siachen Muztagh, situada al vessant nord-est de la glacera Siachen.

La sella de Conway es troba al sud-oest del Sia Kangri i el connecta amb el Baltoro Kangri i, per tant, amb les cadenes de les muntanyes Masherbrum. Al sud hi ha el Sia La, i més enllà hi ha el Ghent Kangri i la resta de les muntanyes Saltoro.

El Sia Kangri té diversos cims. Al nord-oest del cim principal hi ha el cim oest de 7.327 m d'alçada. Una mica al sud hi ha el cim central, de 7.275 metres. El cim est, de 7.325 metres, es troba al sud-oest del cim principal. El Sia Kangri II, de 7.093 metres, també conegut com a Mont Hardinge, es troba a 4,3 km al sud-est del Sia Kangri. Té una prominència de 401 metres, però és considerat un pic secundari de Sia Kangri. El Sia Kangri II no ha estat mai escalat.

Escalada

modifica

El Sia Kangri va ser escalat per primera vegada el 1934 per l'expedició internacional de l'Himàlaia dirigida per l'alpinista suís-alemany Günter Dyhrenfurth. L'expedició que va fer cim va incloure Hettie Dyhrenfurth, que va establir el rècord mundial d'altitud femení, i que fou vigent durant 20 anys.[4][5]

Referències

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sia Kangri
  1. «Sia Kangri - Peakbagger.com». [Consulta: 13 novembre 2020].
  2. Bull's glacier
  3. Kapadia, Harish. Across Peaks & Passes in Ladakh, Zanskar & East Karakoram. New Delhi, India: Indus Publishing Company, 1999, p. 94; 185–87. ISBN 81-7387-100-0. 
  4. Günter Oskar Dyhrenfurth: Der dritte Pol. Die Achttausender und ihre Trabanten. Frankfurt/M. 1961, S. 206f.
  5. (anglès) Major K. V. Cherian, Sia Kangri, 1986, The Himalayan Journal, Soli S. Mehta, Vol. 43, 1987