Sibil·la de Manresa
| Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
Sibil·la de Manresa fou filla de Bernat Ramon de Manresa, el Castlà de Manresa i d'Artés,[1][2] i d'Arsendis de Castellgalí, qui probablement era descendent dels senyors de Castellgalí.[3] La seva germana Dolça de Manresa es casà amb Guillem de Guardia, parent dels vescomtes de Barcelona.[4]
L'any 1177 vengué el castell i el terme de Castellgalí a Alfons I per 250 morabatins d'or, afirmant que l'havia heretat de part de la seva mare. La venda l'aprovaven els seus germans Elisenda i Bernat,[3][5][6] i en foren testimonis el mateix Guillem de Guardia, Pere Salom, Bernat Veguer de Manresa, Pere Prevere i el notari Guillem de Bonastre, qui va redactar-ne l'acta.[7]
Referències modifica
- ↑ «BREU HISTORIA DE BALSARENY». [Consulta: 5 novembre 2022].
- ↑ «TOT PASSEJANT: El castell de Balsareny». [Consulta: 28 juny 2023].
- ↑ 3,0 3,1 Suades Marigot, Jordi. Castellgalí, més de mil anys d'història. Castellgalí: Ajuntament de Castellgalí, Farell Editors, maig 2018. ISBN 9788417116026.
- ↑ Gonzalez Leal, Jose Luis «[https://web.archive.org/web/20230628154754/https://web.manresa.cat/media/docs/arxius/dilig_-_peu_2204_mp_peupm_fitxa_jutjats_ap_1.pdf 1.3 La Torre Vescomtal, el Casal Sotal i la muralla de la “ciutat” (segles X- XIII)]». Modificació puntual del pla especial urbanístic de protecció del patrimoni. Fitxa P0004 jutjats de primera instància., novembre 2022, pàg. 4. Arxivat de l'original el 2023-06-28 [Consulta: 28 juny 2023].
- ↑ «Castellgalí | enciclopedia.cat». [Consulta: 26 setembre 2022].
- ↑ «Castell de Castellgalí | Mapes de Patrimoni Cultural». [Consulta: 26 setembre 2022].
- ↑ Antón, 1863-1936 Vila i Sala «Lo senyoriu feudal de Castellgalí (Contribució a l'estudi del Feudalisme a Catalunya)». Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 1914, pàg. 47–58. ISSN: 2339-9864.