Obre el menú principal

Sibil·la d'Anhalt

(S'ha redirigit des de: Sibil-la d'Anhalt)

Sibil·la d'Anhalt (en alemany Sibylla von Anhalt) va néixer a Bernburg (Alemanya) el 28 de setembre de 1564 i va morir a Leonberg el 26 de novembre de 1614. Era una noble alemanya, filla del príncep Joaquim Ernest d'Anhalt (1536-1586) i d'Agnès de Barby Muehlingen (1540-1569).

Infotaula de personaSibil·la d'Anhalt
DH-Sibylla von Anhalt.jpg
Nom original (de) Sibylla von Anhalt
Biografia
Naixement 28 setembre 1564
Bernburg Tradueix
Mort 26 octubre 1614 (50 anys)
Leonberg
Lloc d'enterrament Stiftskirche
  Abadessa 

Activitat
Ocupació Religiosa
Altres
Títol Duc i duquessa
Família Casa d'Ascània
Cònjuge Frederic I de Württemberg
Fills Joan Frederic I de Württemberg
Jules-Frédéric de Wurtemberg-Weiltingen
Frederick Achilles, Duke of Württemberg-Neuenstadt Tradueix
Sibylle Elisabeth of Württemberg Tradueix
Louis Frederick, Duke of Württemberg-Montbéliard Tradueix
Magnus de Wurtemberg
Barbara of Württemberg Tradueix
Eva Christina of Württemberg Tradueix
Q21292942 Tradueix
Georg Friedrich Prinz von Württemberg Tradueix
Elisabeth Prinzessin von Württemberg Tradueix
Joachim Friedrich Prinz von Württemberg Tradueix
Philipp Friedrich Prinz Württemberg Tradueix
Friedrich Achilles Herzog von Württemberg-Neuenstadt Tradueix
August Prinz von Württemberg Tradueix
Anna Prinzessin von Württemberg Tradueix
Pares Joachim-Ernest d'AnhaltAgnes of Barby-Mühlingen Tradueix
Germans Agnes Hedwig of Anhalt Tradueix, Anna Maria of Anhalt Tradueix, Anna Sophie of Anhalt Tradueix, Elisabet d'Anhalt-Zerbst, Dorothea Maria of Anhalt Tradueix, Augustus, Prince of Anhalt-Plötzkau Tradueix, Rudolph, Prince of Anhalt-Zerbst Tradueix, Christian Ier d'Anhalt-Bernbourg, Joan Jordi I d'Anhalt-Dessau, Louis d'Anhalt-Köthen, John Ernest of Anhalt Tradueix i Bernhard von Anhalt Tradueix

Find a Grave: 43691028
Modifica les dades a Wikidata

El 1577, la seva germana gran Anna Maria va ser rellevada del càrrec d'abadessa imperial de Gernrode i de Frose per casar-se amb Joaquim Frederic de Brieg, essent escollida Sibil·la com a successora al capdavant de l'abadia, cosa que fou confirmada per l'emperador Rodolf. Però el 1581, Sibil·la va deixar el càrrec per tal de casar-se amb el comte de Montbéliard i hereu del ducat de Württemberg Frederic I. La seva successora com a abadessa va ser la seva germana més jove Agnes Hedwig, més tard duquessa de Schleswig-Holstein-Sonderburg.

Amb només setze anys en el moment de casar-se, Sibil·la va donar al seu marit quinze fills en els primers quinze anys del seu matrimoni, però no va tenir cap paper destacat en la vida de la cort ni va tenir cap influència sobre el seu marit. Després del naixement del seu darrer fill, la parella pràcticament vivien separats. En els seus freqüents viatges a França, Itàlia i Anglaterra, Frederic no es va fer acompanyar mai de Sibil·la.

Era una dona interessada a ampliar els seus coneixements de botànica i de química. Per amagar el seu interès per la dubtosa disciplina de l'alquímia, va reunir una col·lecció de plantes per a la producció de medicaments per als pobres. Com a assessora científica, va nomenar Elena Magenbuch, una filla de Johann Magenbuch, el metge personal de Martí Luter i de l'emperador Carles V. A Helena Magenbuch se li va concedir el títol de Farmacèutica de la cort Württemberg.

Després de la mort del seu marit el 1608, Sibil·la es va retirar a Leonberg, on va encarregar a l'arquitecte Heinrich Schickhardt construir el palau de Leonberg i crear el famós Pomeranzengarten (Orange Garden) d'estil renaixentista. El 1609 Schickhardt va construir una casa prop de Leonberg, que va ser utilitzada com a pavelló de caça.


Matrimoni i fillsModifica

El 1581 es va casar a Stuttgart amb Frederic I de Württemberg (1557-1608), fill del comte de Montbéliard Jordi I (1498-1558) i de Bàrbara de Hessen (1536-1597). El matrimoni va tenir quinze fills:


BibliografiaModifica

  • Andreas Popperodt: Historia Ecclesiae Gerenrodenses 1560. A: Johann Christoph Bekmann : Accesiones Historia Anhaltinae als Annales Gernrodensis. 1716.
  • Hans Hartung: Zur Vergangenheit von Gernrode. Verlag Carl Mittag, Gernrode 1912.
  • Hans Schulze, Reinhold Specht, Günther Vorbrodt: Das Stift Gernrode. Böhlau Verlag, Köln 1965.
  • Hansmartin Decker-Hauff: Frauen im Hause Württemberg. 1997, ISBN 3-87181-390-7


Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sibil·la d'Anhalt