Sicari
Sicari o sicarii ve del plural llatí de sicarius, que significa 'daga' referint-se a l'home que porta la daga o a un assassí a sou. El terme fou aplicat als insurrectes jueus de Judea abans de la destrucció de Jerusalem de l'any 70 que volien expulsar els romans i els seus partidaris de les terres d'Israel. En la seva obra Antiguitats Judaiques (xx.208), l'historiador jueu Flavi Josep esmenta que: "Quan Albinus arribà a la ciutat de Jerusalem, assegurar la pau en la terra, exterminant la major part del Sicari".
Els sicaris recorrien a l'assassinat per obtenir el seu objectiu. Sota la seva capa de vestir amagaven la sica, o daga petita, de la qual rebien el nom. En les assemblees populars, particularment durant el pelegrinatge al temple, apunyalaven els seus enemics (romans o simpatitzants romans). Literalment, sicari significava "home-daga".
Actualment sicari és l'assassí que mata per encàrrec o contracte.
Rebel·lió jueva modifica
Al principi de la rebel·lió jueva (66), els sicaris, amb l'ajuda d'altres zelotes, van entrar a Jerusalem i cometeren una sèrie d'atrocitats, per forçar la població a lluitar. En el Talmud explica que van destruir el subministrament d'aliments de la ciutat per forçar la gent a lluitar contra el setge romà en comptes de negociar la pau. Els seus líders més importants foren Menahem, Eleazar ben Jair i Simó bar Giora. Eleàzar ben Jair es va escapar de l'atac romà, i juntament amb un petit grup de seguidors fugí a la fortalesa abandonada de Masada, on seguí amb la resistència contra els romans fins a l'any 73, en què els romans prenen la fortalesa i la majoria dels seus defensors moren dins.
Judes Iscariot modifica
En el nom de Judes Iscariot, l'apòstol que traí Jesús, l'epítet Iscariot és interpretat per la majoria dels erudits com una transformació hel·lenitzada de sicarii. El sufix "-ot" significa "pertinença a"; en aquest cas, als sicaris. Aquest significat es perd quan els Evangelis són traduïts a l'hebreu modern i Judes és traduït com Ish-Kerayot, denominació que el descriu com un home dels suburbis de la ciutat. Robert Eisenman presenta la visió diferent dels historiadors seculars en identificar-lo en canvi com Judes el Sicari. La majoria de les consonants i vocals coincidien, Sicarioi/Sicariōn; en el Nou Testament, Iscariot.[1]
Referències modifica
- ↑ Eisenman, Robert. James the Brother of Jesus: The Key to Unlocking the Secrets of Early Christianity and the Dead Sea Scrolls (en anglès). Ed. Viking, 1997, pàg. 179. ISBN 014025773X.