Sicario (pel·lícula de 1994)

pel·lícula de 1994 dirigida per José Ramón Novoa

Sicario (a Espanya Sicario, la ley de la calle) és una pel·lícula realitzada el 1994, finançada por el Fondo Cinematográfico de Venezuela (FONCINE) i dirigida per José Ramón Novoa.

Infotaula de pel·lículaSicario
Fitxa
DireccióJoseph Novoa Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticSilvia Inés Vallejo
ProduccióJoseph Novoa i Elia Schneider Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióRolando Vera Modifica el valor a Wikidata
GuióDavid Suárez
MúsicaFrancisco Cabrujas
Dissenyador de soJacques Cassuto
Antonio Scazzi
FotografiaÓscar Pérez
MuntatgeJoseph Novoa Modifica el valor a Wikidata
VestuariSilvia Inés Vallejo
Efectes especialsAndrés García
Dades i xifres
País d'origenVeneçuela Modifica el valor a Wikidata
Estrena1994 Modifica el valor a Wikidata
Durada108 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0111181 FilmAffinity: 671624 Rottentomatoes: m/sicario Letterboxd: sicario TMDB.org: 95700 Modifica el valor a Wikidata

Sinopsi

modifica

La pel·lícula mostra la violència constant en els barris marginals de la ciutat de Medellín, Colòmbia, a fins de la dècada de 1980, on els adolescents avorrits consumeixen drogues i cometen delictes.

Medellín, Colòmbia, 1990. La història gira al voltant de Jairo (Laureano Olivares), un noi de 14 anys cansat de la seva pobresa i entorn familiar insà, que entra al món del crim en participar d'un assalt. Aviat el noi acaba formant part de la màfia del sicariat al servei del narcotràfic.[1]

Repartiment

modifica

Premios i candidatures

modifica
Primer Festival de Cinema Internacional de Lauderdale 1996
  • Guanyadora del Premi a la Millor Pel·lícula en idioma estranger.
  • Guanyador del Premi al Millor Actor per a Laureano Olivares
Premis Goya 1996
  • Seleccionada com a candidata a la Millor Pel·lícula Estrangera de Parla Hispana
Competència llatina al Festival de Gramado 1996
  • Guanyador del Premi Kikito d'Or al Millor Muntatge per a Joseph Novoa
  • Guanyador del Premi Especial del Jurat per a Joseph Novoa
  • Seleccionada per al Premi a la Millor Pel·lícula
Festival Internacional del Nou Cinema Llatinoamericà de l'Havana 1994
  • Guanyador del Premi al Millor Guió per a David Suárez
Festival de Cinema Iberoamericà de Huelva 1995
  • Guanyador del Premi Colón d'Or Joseph Novoa
Festival Internacional de Cinema de Santa Bárbara 1996
  • Guanyadora del Premi a la millor Pel·lícula
Festival Internacional de Cinema de Tòquio 1995

Guanyador del Premi al Millor Director José Novoa Guanyadora del Premi a la Millor Actriu de Repartiment, Gledys Ibarra en concurrència amb Ellen Muth per Eclipsi total

  • Seleccionada com a candidata al Premi a la Millor Pel·lícula

Comentaris crítics

modifica

Va opinar Pablo Abraham:

« L'obra de José Ramón Novoa ha estat una de les poques que ha aconseguit atreure el públic que havia vingut perdent el cinema peruà des de la dècada dels 90. Prova d'això són els èxits de Sicario (2002), Garimpeiros (2008, coneguda internacionalment com a Oro negro), i El Don (2014), pel·lícules que exhibien sense pudor un gust pels temes i personatges marginals, protagonistes d'uns drames en el millor estil del que s'ha donat per concebre com a verisme llatinoamericà: el barri, la pobresa, el delinqüent juvenil, l'absència de llei, la sobre vivència en un món violent... Novoa també ha estat productor de films igualment reeixits com Huelepega: Ley de la calle (2007) i Punto y raya (2012), amdues dirigides per la seva esposa Elia Schneider.[2] »

De la pel·lícula Sicario va opinar Pedro Antonio Urbina:

« ”S'aconsegueix una seca i determinista presentació, amb tints documentals, dels fets, brutals, descarnats, fredament impúdics. Res més lluny de l'estètica de la violència o de l'erotisme comercial. Tot produeix horror i no s'ofereix cap sortida, sinó desesperació i mort.

Acompanyada d'una llarga sèrie de premis, no és no obstant això una bona pel·lícula. Segona del seu realitzador, està plena de fallades de guió, de malapteses narratives, superficialitats i escamotejos, morositat i precipitació intempestives. Però potser està en la força mateixa dels fets el seu innegable vigor; i tant de premi es degui a la seva denúncia contra els responsables de la terrible desigualtat social regnant a tants països d'Amèrica del Sud.”[3]

»

Observació

modifica

Tal com es descriu en la sinopsi, si bé aquesta pel·lícula va ser filmada en el Perú, la història es desenvolupa en la veïna Colòmbia..[4]

Referències

modifica
  1. Pedro Antonio Urbina. «Còpia arxivada». Aceprensa, 31-01-1996. Arxivat de l'original el 2019-11-03. [Consulta: 11 octubre 2021].
  2. Un lugar lejano. José Ramón Novoa, Venezuela, 2009 por Pablo Abraham. Acceso 25-12-2014]
  3. Sicario (La ley de la calle) Arxivat 2019-11-03 a Wayback Machine. por Pedro Antonio Urbina public. 31-1-1996. Acceso 25-12-2014
  4. «Sicario, la ley de la calle». Fotogramas. [Consulta: 28 maig 2012].

Enllaços externs

modifica