Viquipèdia

Sigurdur Helgason

matemàtic islandès

Sigurdur Helgason (islandès: Sigurður Helgason) (Akureyri, 30 de setembre de 1927 - Belmont, 3 de desembre de 2023) va ser un matemàtic islandès resident als Estats Units. Va rebre el premi Steele, és cavaller de l'Orde del Falcó Islandès i és membre honorari de la Societat Matemàtica Islandesa.[1]

Infotaula de personaSigurdur Helgason

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(is) Sigurður Helgason Modifica el valor a Wikidata
30 setembre 1927 Modifica el valor a Wikidata
Akureyri (Islàndia) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 desembre 2023 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Belmont (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Princeton (1952–1954)
Universitat de Copenhaguen (1946–1952)
Universitat d'Islàndia (1945–1946)
Institut de Secundària d'Akureyri (1939–1945) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaBanach Algebras and Almost Periodic Functions  (1954 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiSalomon Bochner Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGeometria i matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut de Tecnologia de Massachusetts (1960–2017)
Universitat de Colúmbia (1959–1960)
Universitat de Chicago (1957–1959)
Universitat de Princeton (1956–1957)
Institut de Tecnologia de Massachusetts (1954–1956) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralJames Lepowsky, Mogens Flensted-Jensen, Arpad Kurusa, Thomas Sherman, Benny Cheng, Lars-Aake Lindahl, Edmund Kelly, John Block Lewis, William Henry Barker, Men-Chang Hu, Jiri Dadok, Weita Chang, Fulton Gonzalez, Jakob Jakobsen, Jeremy Orloff, An Yang i Arne Hole Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia modifica

Helgason va cursar els estudis secundaris a la seva vila natal, Akureyri, i es va graduar en Matemàtiques el 1946 a la Universitat d'Islàndia. Després de fer estudis de postgrau a la Universitat de Copenhaguen, va obtenir el doctorat a la Universitat de Princeton el 1954[2] amb una tesi d'àlgebra dirigida per Salomon Bochner. A continuació va ser professor successivament del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i de les universitats de Princeton, Chicago i Colúmbia, fins que el 1960 va ser contractat pel MIT, institució en la que va realitzar tota la seva carrera acadèmica.[3] A més, va ser professor visitant en diverses ocasions de l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton i de l'Institut Mittag-Leffler d'Estocolm.[4]

Els seus treballs de recerca més notables rauen en els camps dels operadors diferencials invariants,[5] de les propietats geomètriques de les solucions,[6] de les transformades de Radon,[7] de les funcions esfèriques,[8] de la dualitat dels espais simètrics,[9] de la teoria de la representació,[10] de la transformada de Fourier[11] i dels multiplicadors.[12]

Referències modifica

  1. ↑ Hafstein, 2017, p. 32.
  2. ↑ Ólafsson i Schlichtkrull, 2009, p. xi.
  3. ↑ Ólafsson i Stanton, 2013, p. 22.
  4. ↑ Ólafsson i Schlichtkrull, 2009, p. xiv.
  5. ↑ Ólafsson i Schlichtkrull, 2009, p. xv.
  6. ↑ Ólafsson i Schlichtkrull, 2009, p. xvi.
  7. ↑ Ólafsson i Schlichtkrull, 2009, p. xvii.
  8. ↑ Ólafsson i Schlichtkrull, 2009, p. xix.
  9. ↑ Ólafsson i Schlichtkrull, 2009, p. xxi.
  10. ↑ Ólafsson i Schlichtkrull, 2009, p. xxiii.
  11. ↑ Ólafsson i Schlichtkrull, 2009, p. xxiv.
  12. ↑ Ólafsson i Schlichtkrull, 2009, p. xxvi.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Sigurdur Helgason» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • «Sigurdur Helgason» (en anglès). MIT. [Consulta: 27 setembre 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sigurdur_Helgason&oldid=33352384»