Un silicur és un compost químic binari format per combinació del silici amb un element menys electronegatiu.[1]

Silicur de magnesi, MgSi₂, un silicur semiconductor

Els silicurs han estat objecte de molt d'estudis amb l'objectiu d'emprar-los en circuits integrats (díodes Schottky, estructures MOS o Metall-Òxid-Semiconductor…).[2] Es poden classificar en dos grups, els metàl·lics i els semiconductors.

Hom ha preparat més de 180 silicurs metàl·lics amb la majoria d'elements metàl·lics de la taula periòdica. Es caracteritzen per la seva estabilitat a altes temperatures i resistència a l'oxidació. La majoria presenten característiques metàl·liques amb baixa resistivitat elèctrica,[2] alguns d'ells () presenten superconductivitat.[1]

Els silicurs semiconductors han sigut estudiats en rutes d'obtenció de nous dispositius, basats en silici, en optoelectrònica i connexions òptiques. Contràriament a l'elevat nombre de silicurs metàl·lics, només se'n coneixen una dotzena de semiconductors ( i ).[1]

Referències modifica