Silkhak-Inxuixinak

rei elamita

Silkhak-Inxuixinak o Šilḫak-Inšušinak va ser rei d'Elam i Babilònia cap a l'any 1150 aC. Va succeir el seu germà Kutir-Nakhunte. Va ser el quart rei de la dinastia dels Sutrúquides d'Elam.

Infotaula de personaSilkhak-Inxuixinak
Sit-Shamski bronze model from Susa 0149.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementdècada del 1150 aC Modifica el valor a Wikidata
Mort1120 aC Modifica el valor a Wikidata (20/30 anys)
Rei d'Elam
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Família
PareSutruk-Nakhunte Modifica el valor a Wikidata

Va deixar nombroses inscripcions que parlen de les seves campanyes a Mesopotàmia i va deixar constància dels temples construïts o restaurats (una sola estela recorda una vintena de temples). Entre les seves campanyes és coneguda una a la frontera amb Assíria en què va sortir del nord del riu Diyala i va avançar pel Tigris i les muntanyes de Zagros fins prop de l'actual Arbela, i va lliurar combats a Bit Nappakhe i Ixabarbare a la regió del Zab Inferior (entre Nuzi i Assur), a Ukarsilla-Epekht (mont Ebek, avui Djebel Hamrin), Maqta (Djebel Kumar), Kibrat (avui Kifri), Nuzi, Arrapkha (avui Kirkuk), Anzugalli (prop de Nuzi), Khambati i Saniixe, campanya que va marcar el punt més alt del poder elamita.

En iniciar el seu regnat es va revoltar el governador d'Isin Marduk-Kabitahheixu, que es va declarar independent i va estendre el seu control per una part de Sumer, però va morir quan encara el rei governava. El seu fill, Ittimardukbalatu, va aconseguir cap a l'any 1135 aC apoderar-se de Babilònia i quasi tot Sumer.

Va morir potser el 1120 aC sense haver recuperat Babilònia.[1]

ReferènciesModifica

  1. Cassin, Elena (et al.) (ed.). Los imperios del antiguo oriente II: el fin del segundo milenio. Madrid: Siglo XXI, 1979, p. 28-30. ISBN 8432301183.