Silo d'Osma
Silo va ser, segons alguns autors, un monjo benedictí que va ser bisbe d'Osma, nomenat amb motiu de la primera conquesta de la ciutat el 938.
Biografia | |
---|---|
Bisbe d'Osma | |
Activitat | |
Ocupació | monjo |
Hom el considera el darrer bisbe de la diòcesi documentat abans de la seva restauració definitiva.[1] La notícia la dona fra Prudencio de Sandoval, segons el qual era un monjo benedictí del monestir de San Pedro de Arlanza,[2] a la qual dona autoritat Enrique Flórez.[3] Va ser nomenat bisbe en ocupar els cristians Osma, després de la batalla del 938 del rei Ramir II de Lleó i del comte Ferran González contra els musulans, tot i que es desconeix exactament quina va ser la data. Aquest nomenament, tanmateix, no va tenir gaire efectivitat, perquè la ciutat va ser reconquerida pels musulmans posteriorment. No és fins a 1102 quan es documenta un nou bisbe amb el restabliment de la diòcesi en mans de Pere de Bourges,[4] tot i que se sap que els límits del bisbat van ser confirmats al concili d'Husillos de 1088.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Santiago-Otero, Horacio. «La escuela catedral de Burgo de Osma en tiempos de santo Domingo de Guzmán». A: Fe y cultura en la Edad Media (en castellà). Madrid: CSIC, 1988, p. 218.
- ↑ Sandoval, Prudencio de. Historias de Idacio obispo, que escrivio poco antes... (en castellà). Pamplona: Nicolás de Asiayn, 1615, p. 315.
- ↑ Flórez, Enrique. España Sagrada (en castellà). vol. 7. Madrid: Fontanet, 1900, p. 296-297.
- ↑ Loperráez Corvalán, Juan. Descripción histórica del obispado de Osma con el catálogo de sus prelados (en castellà). Madrid: Imprenta Real, 1788, p. 56-57.