Pàgina inicial de Las Soledades (l. I, pág. 193) en el Manuscrito Chacón, poema compost en silves.

La silva és una estrofa composta per versos hendecasíl·labs (11 síl·labes) i heptasíl·labs (7 síl·labes), de rima irregular. L'àmplia llibertat poètica que això suposa converteix a aquesta composició en la més moderna de la mètrica clàssica espanyola, per la seva implícita tendència antiestrófica, i com tal constitueix una forma de transició cap al vers lliure modern. Va començar a conrear-se al segle XVI per influència italiana. Garcilaso de la Vega va publicar les seves famoses èglogues en silves. A partir de llavors, serà molt emprada per altres autors, com els barrocs Francisco de Rioja i Luis de Góngora a Soledades, i des de llavors es va establir fermament en la mètrica espanyola.

ExempleModifica

Un exemple de silva el trobem a l'obra Al sueño de Miguel de Unamuno:

[...]
En tu divina escuela,
loca y desnuda y sin extraño adorno,
la verdad se revela,
paz derramando en torno;
al oscuro color de tu regazo,
contenta y recogida,
como el ave en su nido,
libre de ajeno lazo,
desnuda alienta la callada vida,
acurrucada en recatado olvido,
lejos del mundo de la luz y el ruido;
lejos de su tumulto,
que poco a poco el alma nos agota,
en el rincón oculto,
en que la fuente de la calma brota.
[...]

Una varietat és la silva arromançada en la que rimen els versos parells en assonant.

BibliografiaModifica

  • Domínguez Caparrós, José. Diccionario de métrica española. Madrid: Alianza editorial, 2004. ISBN 84-206-7327-7.