Simón del desierto

pel·lícula de 1964 dirigida per Luis Buñuel

Simón del desierto és una pel·lícula mexicana de Luis Buñuel Portolés, estrenada el 1965.

Infotaula de pel·lículaSimón del desierto
Fitxa
DireccióLuis Buñuel
Protagonistes
ProduccióGustavo Alatriste
GuióLuis Buñuel, Julio Alejandro, segons un tema de Federico García Lorca[1]
MúsicaRaúl Lavista
Dissenyador de soJames L. Fields
FotografiaGabriel Figueroa Mateos
MuntatgeCarlos Savage
Dades i xifres
País d'origenMèxic
Estrena1965
Durada45 min
Idioma originalcastellà
Coloren blanc i negre
Format4:3
Descripció
GènereDrama
Subjecte representatSimeó Estilita el Vell
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0059719 Allocine: 77859 Rottentomatoes: m/simon_of_the_desert Allmovie: v44783
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

Simón viu com a ermità estilita al cim d'un pilar erigit en ple desert. Les seves activitats es limiten al dejuni i a la meditació. S’avorreix, i és en els seus moments de fluixedat que el diable ve a temptar-lo, apareixent sota diverses formes.

RepartimentModifica

AnàlisiModifica

Última pel·lícula mexicana de Buñuel, Simon del desierto és al final un metratge mitjà, inacabat, ja que el seu autor no va poder realitzar totes les seqüències desitjades, a falta de mitjans financers[2][3] Pel personatge principal de la pel·lícula, Buñuel s'ha inspirat en un personatge històric, Simeó Estilita el Vell, que va viure com a ermità al segle V després de J C. encimbellat dalt d'una columna en un desert de Síria, durant més de quaranta anys.

El crític de cinema Gérard Lenne va escriure a propòsit de la pel·lícula: «L'humor decapant de Buñuel s'endossa aquí a la religiositat mística amb una eficàcia rarament aconseguida a la pantalla...»[2]

PremisModifica

ReferènciesModifica

  1. La Légende Dorée, a Mon dernier soupir, p. 295, Luis Buñuel, Ed. Robert Laffont, 1982.
  2. 2,0 2,1 Dictionnaire des films, Bernard Rapp, Claude Lamy, Ed. Larousse, 1990
  3. L'escena sota la neu, les dels pelegrinatges i la visita de l'emperador de Bizanci han estat abandonades, segons Mon dernier soupir, pàg. 296, Luis Buñuel, Ed. Robert Laffont, 1982