Obre el menú principal

Simeó de Durham (també escrit Symeon) va ser un monjo benedictí de l'abadia de Durham que va viure al segle XII, conegut per la seva obra com a cronista.

Infotaula de personaSymeon de Durham
Biografia
Naixement ?
Mort després del 1129
Nacionalitat anglès
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació escriptor i monjo de Durham
Gènere artístic cronicó
Tema Història dels monjos de Durham, història de Northúmbria.
Influències
Llengua llatí
Obra
Obres destacables
Libellus de Exordio atque Procursu istius, hoc est Dunelmensis, Ecclesie, Historia regum Anglorum et Dacorum
Modifica les dades a Wikidata

VidaModifica

 
Claustre de Durham

Simeó va ingressar de jove en el monestir benedictí de Jarrow. Es va traslladar a Durham el 1074, i va fer els vots l'any 1085 o 1086.[1] Quan William de Saint-Calais va tornar del seu exili a Normandia el 1091, probablement Simeó va ser company seu. Simeó amb el temps va ser l'encarregat d'organitzar els cants del culte al seu priorat (precentor). Es conserven anotacions seves en alguns llibres de Durham, com en el Liber Vitae o llibre dels cants,(llibre que probablement va fer servir molt com a part dels seus deures com a precentor), i còpies dels llibres que va escriure.[2]

ObraModifica

Simeó va ser l'autor de dues obres històriques, d'especial interès per l'estudi de la història del nord d'Anglaterra: el Libellus de Exordio atque Procursu istius, hoc est Dunelmensis, Ecclesie («El petit llibre sobre els orígens i evolució de l'Església de Durham») i una compilació titulada Historia regum Anglorum et Dacorum («Història dels reis d'Anglaterra i els danesos»).

Libellus de Exordio atque Procursu istius, hoc est Dunelmensis, Ecclesie

El primer és una història de la comunitat de monjos de Durham (que procedien de Lindisfarne) des de la seva fundació l'any 1096 i és, amb diferència, l'obra més important de Simeó. Va ser escrita entre el 1104 i el 1107. Aquesta tasca, imposada pels seus superiors, consistia en demostrar la continuïtat de la comunitat de Durham malgrat les interrupcions que van suposar per la vida monàstica els atacs víkings i les guerres de la conquesta normanda en diferents períodes. Simeó va cercar justificar l'expulsió de Guillem de Saint-Calais de la comunitat de Durham l'any 1083, per tal de donar sentit a la seva substitució per un grup de monjos benedictins arribats de Wearmouth i de Jarrow. Com anteriors escriptors de Durham, Simeó troba la continuïtat històrica entre les principals fases del desenvolupament de la comunitat mitjançant la constant presència del seu patró, sant Cuthbert. Els miracles efectuats en nom de Cuthbert durant el darrer període anglosaxó van ser especialment extravagants, i Simeó enganxa el lector relatant alguns d'ells, com ara el miracle de les tres onades,[a] la fundació de Durham,[b] i algunes curioses morts dels enemics del sant.

Es conserven algunes còpies del Libellus fetes durant l'edat mitjana. El mateix Simeó va revisar la còpia que es va trobar a Durham, actualment conservat a la biblioteca de la universitat (catàleg: Cosin V.II.6). Aquest és el text que s'ha publicat més vegades. El manuscrit de Durham conté dues continuacions d'autor anònim. La primera narra la història des del 1096 fins a la mort del bisbe Ranulf Flambard (1129); la segona va del 1133 fins al 1144. Una altra còpia, conservada a la biblioteca de la Universitat de Cambridge (catàleg: Ff. I.27) conté una tercera continuació que tracta sobre els anys 1145-1154. Un altre manuscrit, guardat a la col·lecció Cotton de la British Library (catàleg:Cotton Faustina A.V) sembla que sigui una versió del Libellus anterior a les revisions del manuscrit de Durham.[5]

Historia regum Anglorum et Dacorum

Vers el 1129 Simeó va encetar la redacció de la Historia regum Anglorum et Dacorum. Aquesta narració històrica comença en el punt en què acaba la Història de Beda. Fins a l'any 957 Simeó es limita a copiar el que troba en uns antics annals de Durham que, si no fos per ell s'haurien perdut per sempre i que tenen molt de valor pel que fa a la història del nord d'Anglaterra. Des de l'any 1119 copia a John de Worcester, amb alguns afegits propis. La secció que tracta sobre els anys 1119-1129 és una narrativa independent i pràctica, ja que descriu fets contemporanis a la seva vida. Simeó en aquesta franja de la història s'expressa amb senzillesa i claredat; però no és menys important la seva tasca com a compilador de l'obra d'altres.[6]

Es dóna el fet curiós que Simeó fa servir la paraula Dacorum, que literalment vol dir dacis per referir-se als víkings que es van establir a Northúmbria (que ells deien Jòrvik) i a Dublín. Un error que també va cometre Asser, probablement perquè desconeixia l'existència de Dinamarca; val a dir que quan a aquests víkings se'ls preguntava sobre la seva procedència o de quina ètnia eren la majoria contestaven amb la paraula danes («danesos»), que té semblances fonètiques amb dacis o amb Dania(el nom llatí de Dinamarca).[7]

El valor dels annals de Northúmbria, que Simeó va fer servir en la Historia regum Anglorum et Dacorum, ha estat posats en entredit per John Hodgson-Hinde en el prefaci del seu llibre Symeonis Dunelmensis opera,[8] també per R. Pauli en Forschungen zur deutschen Geschichte[9] i per W. Stubbs en la introducció a Roger of Hoveden.[10][6]

Altres obres

Simeó també va ser l'autor de breus biografies dels arquebisbes de York i a més va escriure una carta en què llistava els errors teològics comesos per Orígenes. Se li han atribuït altres obres però l'autoria no ha quedat demostrada. Aquestes obres els va publicar Roger Twysden (1652) amb el títol Scriptores decem. L'edició moderna més completa és la de Thomas Arnold (Rolls series, 2 volums, 1882–1885).


NotesModifica

  1. Es diu que sant Cuthbert va transformar una part de la mar d'Irlanda en sang per evitar que els que li tenien devoció prenguessin les seves relíquies fora d'Anglaterra.[3]
  2. Es diu que el cos de sant Cuthbert, mentre el traslladaven per Anglaterra en una carreta, es va negar a continuar el viatge, per indicar la seva voluntat de romandre a Durham.[4]

ReferènciesModifica

  1. Edwin Burton. «Symeon of Durham». Catholic Encyclopedia, 1913. [Consulta: 10 juliol 2017].
  2. Rollason, 2000, p. xliv-l.
  3. Libellus II.11
  4. Libellus III.1
  5. Rollason, 2000, p. lxiii-lxv.
  6. 6,0 6,1 Chisholm, 1911, p. 122.
  7. Downham, 2013, p. 13.
  8. volum I. p. xiv i seg. (1868)
  9. XII. p. 137 i seg. (Göttinga, 1872)
  10. volum I p. x. (“Rolls” series)

BibliografiaModifica

  • Angus, W S «The annals for the tenth century in Symeon of Durham's Historia regum». Durham University Journal, 1, 3, 1940.
  • Arnold, Thomas «Symeonis monachi opera omnia». Rerum Britannicarum Medii Aevi Scriptores, 2, 1882.
  • Blair, Peter Hunter «Some observations on the Historia Regum attributed to Symeon of Durham». Celt and Saxon: studies in the early British border, 1963.
  • Breeze, Andrew «Simeon of Durham's annal for 756 and Govan, Scotland». Nomina, 22, 1999.
  • Chai-Elsholz, Raeleen «Symeon of Durham and the memoria of Bede». Pecia: ressources en médiévistique, 8-11, 2005.
  • Davies, J C «A recovered manuscript of Symeon of Durham». Durham University Journal, 13, 1, 1951.
  • Downham, Clare. «Annals, Armies, and Artistry: 'The Anglo-Saxon Chronicle', 865–96». A: No Horns on their Helmets? Essays on the Insular Viking-age. Celtic, Anglo-Saxon, and Scandinavian Studies (series vol. 1). The Centre for Anglo-Saxon Studies and The Centre for Celtic Studies, University of Aberdeen, 2013. ISBN ISBN 978-0-9557720-1-6. 
  • Forsyth, K; Koch, J T. «Historia Regum Anglorum of Symeon of Durham». A: Kings, clerics and chronicles in Scotland, 500-1297: essays in honour of Marjorie Ogilvie Anderson on the occasion of her ninetieth birthday. Simon Taylor, 2000. ISBN 1-85182-516-9. 
  • Gullick, Michael «The scribes of the Durham cantor's book (Durham Dean and Chapter library, MS B.IV.24) and the Durham martyrology scribe». Anglo-Norman Durham, 1093-1193, 1994.
  • Johnson-South, Ted «The Norman conquest of Durham: Norman historians and the Anglo-Saxon community of St Cuthbert». Haskins Society Journal, 4, 1993.
  • Lapidge, Michael «Byrhtferth of Ramsey and the early sections of the Historia Regum attributed to Symeon of Durham». Anglo-Saxon England, 10, 1982. DOI: 10.1017/s0263675100003227.
  • Offler, Hilary Seton «Hexham and the Historia Regum». Transactions of the Architectural & Archaeological Society of Durham & Northumberland, 2, 1970.
  • Rollason, David W. Symeon of Durham: historian of Durham and the North. xix. Shaun Tyas, 1998. 
  • Rollason, David W (trad.). Libellus de Exordio atque Procursu istius, hoc est Dunhelmensis, Ecclesie. Clarendon Press, 2000. ISBN 0-19-820207-5. 
  • Rollason, David W «Symeon of Durham and the community of Durham in the eleventh century. England in the eleventh century: proceedings of the 1990 Harlaxton symposium». Harlaxton Medieval Studies, 2, 1992.
  • Schnith, Karl «Von Symeon von Durham zu Wilhelm von Newburgh: Wege der englischen 'Volkgeschichte' im 12. Jahrhundert». Speculum historiale, 1965.