Simfonia núm. 101 (Haydn)
La Simfonia núm. 101 en re major (Hoboken 1/101) és la novena de les dotze anomenades Simfonies de Londres composta per Joseph Haydn. És popularment coneguda com El rellotge pel ritme de tic-tac del segon moviment.
| Forma musical | simfonia  |
|---|---|
| Tonalitat | re major |
| Compositor | Joseph Haydn |
| Catalogació | Hob. I:101 |
   | |
Composició, estrena i recepció modifica
Haydn va completar la simfonia el 1793 o 1794 i la va compondre per a la seva segona visita a Londres (1794-1795).
L'obra va ser estrenada el 3 de març de 1794, en el Hanover Square Rooms, com a part d'una sèrie de concerts amb obres de Haydn, organitzats pel seu col·lega i amic, Johann Peter Salomon, una setmana després va tenir lloc una segona actuació.[1]
Com va ocórrer en general amb les Simfonies de Londres, la resposta del públic va ser molt entusiasta. El Morning Chronicle va informar:
| « | Com de costum, la part més deliciosa de l'espectacle va ser una nova gran Obertura [és a dir, simfonia] de Haydn; L'inesgotable, meravellós, i sublim Haydn! Els dos primers moviments es van repetir i el caràcter que impregnava tota la composició va ser de cordial alegria. Cada nova Obertura que compon, ens fa por, fins que se la sent, només pot repetir-la ell mateix i estem cada vegada equivocats. | » |
L'obra sempre ha estat popular i segueix apareixent amb freqüència en programes de concert i en enregistraments del repertori internacional.
Estructura modifica
L'obra està composta per a dues flautes, dos oboès, dos clarinets, dos fagots, dues trompes, dues trompetes, timbals i secció de cordes.
L'obra té una forma estàndard de quatre moviments:
Referències modifica
- ↑ Robbins Landon, 1976, p. 240-242.
Bibliografia modifica
- Robbins Landon, H. C.. Haydn: Chronicle and Works IV. Bloomington: Indiana University Press, 1976.