Simfonia núm. 1 (Prokófiev)

(S'ha redirigit des de: Simfonia núm. 1 de Prokófiev)

La Simfonia núm. 1 en re major, op. 25, fou composta per Serguei Prokófiev a partir de l'any 1916, però va compondre'n la major part durant el 1917, completant-la el 20 de setembre de 1917. És també coneguda amb el sobrenom de Simfonia Clàssica. Va ser estrenada el 21 d'abril de 1918 a Petrograd, sota la direcció del compositor.

Infotaula de composicióSimfonia núm. 1
Forma musicalobra/composició musical Modifica el valor a Wikidata
TonalitatRe major Modifica el valor a Wikidata
CompositorSerguei Prokófiev Modifica el valor a Wikidata
Parts4 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióOpus Modifica el valor a Wikidata 25 Modifica el valor a Wikidata
Part delist of compositions by Sergei Prokofiev (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
IMSLP: Symphony_No.1,_Op.25_(Prokofiev,_Sergey) Allmusic: mc0002366554 Modifica el valor a Wikidata

GènesiModifica

Pot ser considerada com una de les primeres obres neoclàssiques. Prokófiev la va compondre en un intent d'emular l'estil de Franz Joseph Haydn; això no obstant, va introduir certs canvis en l'estructura com a mitjà per a reflectir els avenços en la tècnica compositiva. La idea va sorgir arran dels estudis de direcció d'orquestra al Conservatori, on el professor Teneev, preparava els seus estudiants amb obres de Haydn.

Prokófiev va compondre'n la major part durant unes vacances en el camp, utilitzant-la com un exercici de composició sense l'ús del piano. (Com a excel·lent pianista, s'entén que havia desenvolupat el costum de compondre al teclat.)

Va donar-li el títol de Clàssica pel seu caràcter pròxim a Haydn. Ha esdevingut una de les obres més populars i més accessibles del compositor.

MovimentsModifica

La durada mitjana d'execució és de 10-15 minuts. Els quatre moviments són:

  1. Allegro
  2. Larghetto
  3. Gavotta: Non troppo allegro
  4. Finale: Molto Vivace

InstrumentacióModifica

La simfonia està composta per a un conjunt orquestral típic del període clàssic: 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots, 2 trompess, 2 trompetes, timbals i orquestra de corda.

EnregistramentsModifica

Entre els enregistraments d'aquesta simfonia cal esmentar:

Orquestra Director Segell Any d'enregistrament Format
Orquestra Nacional Escocesa Neeme Järvi Chandos Records 1985 CD
Orquestra Simfònica de Londres Valery Gergiev Philips 2004 CD
Orquestra Simfònica de Londres Walter Weller Decca ? CD
Orquestra Nacional de França Mstislav Rostropóvitx Erato 1988 CD
Orquestra Simfònica de Londres Vladímir Aixkenazi Decca 1974 CD
Orquestra Simfònica Nacional d'Ucraïna Theodore Kuchar Naxos CD
National Orchestra of the O.R.T.F. Jean Martinon VoxBox CD
Orquestra Filharmònica Txeca Zdenek Kosler Supraphon CD
Orquestra Filharmònica de Berlín Herbert von Karajan Deutsche Grammophon 1965 CD
Orquestra Filharmònica de Berlín Seiji Ozawa Deutsche Grammophon 1989 CD
New York Philharmonic Leonard Bernstein Sony CD
Orquestra Simfònica del Ministeri de Cultura de l'URSS Gennadi Rozhdestvenski CD/LP
Orquestra Simfònica Estatal de Sant Petersburg Ravil Martinov Sony 1994 CD