Simfonia núm. 3 (Mozart)

La Simfonia núm. 3 en mi bemoll major, K. 18, anteriorment atribuïda a Wolfgang Amadeus Mozart, actualment es considera que no és una obra seva sinó d'un destacat compositor alemany del període clàssic, anomenat Karl Friedrich Abel.

Infotaula de composicióSimfonia en mi bemoll major
Forma musicalSimfonia
TonalitatSi♭ major
CompositorKarl Friedrich Abel
Llengua del terme, de l'obra o del nomcontingut no lingüístic Modifica el valor a Wikidata
Parts3 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióK. 18
  1. Allegro
  2. Andante
  3. Presto
Part deLlista de composicions de Wolfgang Amadeus Mozart i Simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: ed654bc1-9e45-4377-b7fc-fa63ed9fc9a0 IMSLP: Symphony_in_E-flat_major,_WK_18_(Abel,_Carl_Friedrich) Allmusic: mc0002425164 Modifica el valor a Wikidata

Va ser atribuïda erròniament a Mozart a causa de la troballa d'una partitura manuscrita de Wolfgang Amadeus Mozart; per aquest motiu, estava catalogada com la seva Simfonia núm. 3, K. 18, i publicada d'aquesta manera en la primera edició completa de les obres de Mozart per Breitkopf & Härtel. Més tard, es va descobrir que aquesta simfonia era en realitat una obra d'Abel, copiada per Mozart en la seva infància (evidentment, amb propòsits acadèmics) mentre estava de visita a Londres, el 1764. Com ha succeït amb la mal atribuïda K. 17 i, anys més tard, amb la núm. 37, K. 444/425a), la K. 18 ja no està inclosa en el Neue Mozart-Ausgabe.

L'obra consta de tres moviments:

  1. Allegro
  2. Andante
  3. Presto

Aquesta simfonia va ser originalment publicada com la darrera obra de la sèrie de Sis Simfonies, op. 7 d'Abel. No obstant, la còpia de Mozart difereix de la partitura publicada d'Abel. Mozart "substituí els clarinets pels oboès".[1]

ReferènciesModifica

  1. H. C. Robbins Landon, "Doubtful and spurious" The Mozart Compendium, ed. H. C. Robbins Landon. London: Thames & Hudson, Ltd. (1990): 353

Enllaços externsModifica