Simon (pel·lícula de 2004)
Simon és una pel·lícula dramàtica dels Països Baixos del 2004 dirigida per Eddy Terstall . La història tracta de dos amics homes, un heterosexual i un altre gai. El matrimoni homosexual i l'eutanàsia són temes destacats de la pel·lícula. La pel·lícula ha guanyat tres Vedelles d’Or, al millor actor (Cees Geel), al millor director (Eddy Terstall) i a la millor pel·lícula, així com el premi del públic (Eddy Terstall) del Festival de Cinema dels Països Baixos.[1] També va ser la candidatura holandesa als Premis Oscar l'any 2005, però no va ser nominada.[2] Va guanyar el Premi del Públic a la XXVI edició de la Mostra de València[3]
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Eddy Terstall  |
| Protagonistes | |
| Guió | Eddy Terstall |
| Música | Paul de Munnik |
| Productora | Spaghetti Film (en)  |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Països Baixos |
| Estrena | 2004 |
| Durada | 102 min |
| Idioma original | neerlandès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | cinema LGBT |
| Tema | amistat i vinculació humana |
| Lloc de la narració | Amsterdam i Tailàndia |
| Època d'ambientació | 1988 i dècada del 2000 |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
| Lloc web | simondefilm.nl |
       | |
Argument
modificaUn dels personatges és Camiel, un dentista gai que es casa amb el seu amant i l'altre és Simon (Cees Geel), un narcotraficant heterosexual i un imant per les dones. Es fan amics íntims a finals de la dècada de 1980, però Camiel fa alguna cosa que interromp la seva amistat.
Després de catorze anys, en Camiel i en Simon es tornen a trobar, però ara Simon està malalt terminal de càncer.
Simon té una filla, Joy (Nadja Hüpscher) i un fill, Nelson (Stijn Koomen). Desenvolupen una amistat amb Camiel i el seu marit i després de la mort de Simon, Camiel els adopta.
Repartiment
modifica- Cees Geel com a Simon Cohen
- Marcel Hensema com a Camiel Vrolijk
- Rifka Lodeizen com a Sharon
- Nadja Hüpscher com Joy
- Eva Duijvestein com a Ellen
- Daan Ekkel com a Marco
- Dirk Zeelenberg com a Bram
- Stijn Koomen com a Nelson
- Johnny de Mol com a Floris (anunciat com Johnny de Mol jr.)
- Maria Kooistra com a Gwen
- Femke Lakerveld com Adrienne
- Natasja Loturco com a Astrid, assistent de Camiel
- Araba Walton com a Gisela
- Medi Broekman com a Priscilla
- Dennis Rudge com a Sjimmie
- Helena Remeijers com a Djoeke
- Esmarel Gasman com a Merjolein
- Wilhelmija Lamp com a Alijt
- Klavertje Patijn com a Liselot
- Ron Schuitemaker com a Sjors
- Jenayden Adriaan com a Bruce
- Lisa Kuil com a Samantha
- Laura Dozzelne com Joy - 7 anys
- Jeroen Willems com a metge de capçalera
- Aaron Wan com a neuròleg
- Howard van Dodemont com a policia de trànsit
- Henk Kreekel com a 2a Opinió Arts
- Nico Huisman com a estudiant
- Emmanuel K. Obinna com a (Soldat #1)
- Troy Patterson com a (Soldat #2)
- Matt Kosokoff com a director
- Pee Chantrarangsan com a Thai Man in Bar
Recepció
modificaSimon va rebre crítiques positives. A Rotten Tomatoes, la pel·lícula té una puntuació d'aprovació del 67% basada en les crítiques de 6 crítics, i una puntuació mitjana de 5,7/10.[2] A Metacritic té una puntuació de 59 sobre 100, basada en les ressenyes de 5 crítics, que indica "crítiques mixtes o mitjanes"..[4]
Jay Weissberg de Variety va escriure: "L'embalatge elegant i la senzilla interpretació d'un conjunt no poden emmascarar la fórmula de 'reunir-vos, m'estic morint'."[5]
Referències
modifica- ↑ «Simon». Netherlands Film Festival. [Consulta: 10 octubre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «Simon (2004)». Rotten Tomatoes. [Consulta: 5 agost 2019].
- ↑ El cine macedonio gana por primera vez la Mostra de València con un filme sobre el terror estalinista, El País, 21 d'octubre de 2005
- ↑ «Simon». Metacritic. [Consulta: 15 febrer 2019].
- ↑ Weissberg, Jay. «Simon». Variety, 18-02-2005.
Enllaços externs
modifica
| Premis | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Bessones |
Vedella d'Or a la millor pel·lícula 2004 |
Succeït per: Paradise Now |