En botànica, el simpodi és un patró de creixement que es caracteritza per la bifurcació successiva del brot principal, que un cop apareix el brot secundari a partir d'un meristema lateral,[1] creixerà de manera limitada i aquest darrer esdevindrà el principal fins que hi hagi la següent bifurcació. Els brots laterals poden aparèixer al mateix costat o de manera alternada.[2]

Algues inflorescències cimoses, com aquest exemple de monocasi, són una mostra a petita escala de ramificació simpòdica.

A diferència de la ramificació dicòtoma a la qual es produeixen bifurcacions de brots similars, la ramificació simpòdica es caracteritza perquè els brots de les succesives bifucacions són més febles que els anteriors.[2]

ReferènciesModifica

  1. «simpodi». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. 2,0 2,1 Sachs, Julius. Text-book of Botany: Morphological and Physiological (en anglès). Clarendon Press, 1882, p. 178.