Sinònim complementari
En terminologia, un sinònim complementari (abreujat sin. compl.)[1] és una forma secundària, és a dir, no considerada adequada sinó en alguns contextos particulars.[2] Es troben assenyalats en diccionaris terminològics, en què es diferencien els termes preferents (inclosos els sinònims absoluts) de les formes secundàries, que inclouen sinònims complementaris, abreviacions i símbols.[3] Es pot distingir entre sinònims complementaris plens i sinònims complementaris parcials.[4]
Anteriorment, els manlleus implantats en l'ús sovint s'havien considerat sinònims complementaris de la forma adaptada, malgrat que no es consideressin adequats en cap context.[2] Això va ser així en algunes obres terminològiques del TERMCAT, especialment diccionaris, per facilitar l'accés a la informació en suport paper, però en dificultava la interpretació. Amb l'adveniment de la informatització, l'accés telemàtic a les obres i les eines de cerca, va ser possible deixar de fer servir aquest criteri.[5]
Referències modifica
- ↑ «Abreviacions utilitzades» (PDF). www.termcat.cat. TERMCAT, Centre de Terminologia, 26-11-2010. [Consulta: 13 juliol 2017].
- ↑ 2,0 2,1 Quaderns d'assessorament terminològic 2: Material d'oficina. Servei de Llengua i Terminologia de la Universitat de Lleida, 1996, p. 8. ISBN 9788484097297 [Consulta: 13 juliol 2017].
- ↑ Aguilella, Antoni; Puche, Felisa. Diccionari de botànica. Universitat de València, 2004, p. 17. ISBN 9788437086392 [Consulta: 13 juliol 2017].
- ↑ Duran i Ordinyana, Miquel. «Gerrets i xucles: els noms dels peixos de la família Centracanthidae». A: Josep Massot i Muntaner (ed.). Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny. Vol. II. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, juny 1998, p. 621. ISBN 8478269657 [Consulta: 13 juliol 2017].
- ↑ «Termes catalans com a alternativa a manlleus» (PDF). www.termcat.cat. TERMCAT, Centre de Terminologia, desembre 2000. [Consulta: 13 juliol 2017].