Àrab sirià

(S'ha redirigit des de: Sirià)
Per a altres significats, vegeu «Sirià (desambiguació)».

El sirià o siri és un dels dialectes orientals de la llengua àrab, i és parlat principalment a Síria.

Infotaula de llenguaÀrab sirià
Tipusllengua Modifica el valor a Wikidata
Ús
EstatSíria Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües afroasiàtiques
llengües semítiques
àrab
àrab llevantí
àrab llevantí septentrional Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet àrab Modifica el valor a Wikidata
Codis
IETFapc-SY Modifica el valor a Wikidata

Convé no confondre'l amb el siríac, dialecte arameu que ha esdevingut llengua literària i litúrgica a la major part d'Àsia de la mà de l'Església Ortodoxa Siríaca.

Usuaris del sirià

modifica

El dialecte sirià es parla als següents llocs: Líban, els Palestina i Jordània, amb diferències segons la zona, però amb suficients trets comuns com per a ser considerat un sol dialecte dins la zona d'orient mitjà.

Com la resta de dialectes àrabs, el sirià-àrab generalment només es fa servir com a llengua d'ús oral, mentre que per a expressar-se per escrit es fa servir preferentment l'àrab estàndard modern. No obstant això, existeix la tendència actual a fer-lo servir dins l'àmbit d'internet, per exemple en alguns fòrums, tot i que alguns usuaris empren sovint l'alfabet llatí per escriure paraules en aquest dialecte.

Importància d'aquest dialecte

modifica

La indústria de la música i la creixent difusió de la televisió per satèl·lit han ajudat que el dialecte sirià s'entengui en gairebé tota la Península Aràbiga. Igual que la música ha estat decisiva per a la difusió del siríac, la producció de programes en aquest dialecte, especialment les telenovel·les han fet una funció similar, doncs es veuen per tota la zona d'orient mitjà. Un exemple és l'emissió de l'exitosa sèrie sobre el Ramadà Bab al-Hara.

Les diferències fonètiques

modifica

En l'àrab estàndard o normatiu hi ha dos sons aspirats interdentals (ث = th) i (ذ = dh) que els residents de la zona oriental pronuncien com "t" i "d", i en unes poques paraules el substitueixen per "s". El mateix passa amb la consonant emfàtica ظ, que en aquesta zona pronuncien com ز (amb so de s).

La lletra (àrab), en àrab estàndard [d͡ʒ] ('pronunciat com dsch), sona una mica més suau en el dialecte de Damasc, és a dir [ʒ] (com la "J" de Jordi). En moltes parts del país, però, es pronuncia com en l'àrab estàndard.

En lloc de la lletra (àrab) a les zones urbanes de la República Síria es pronuncia com si fos un conjunt vocàlic sòlid (lletra Hamza). En paraules religioses o en refranys la "o" es pronuncia més oberta, mentre que en llenguatge estàndard es pronuncia més tancada. En la parla dels beduïns aquest so es velaritza com una [g]. En una zona del nord es transforma el so inicial q per k. Molt estès entre els beduïns és la pronunciació de la k com [tʃ] (tsch).

En els diftongs "ai" i "au" sovint s'allarga la i o es contrau formant el so o. En la majoria de les síl·labes amb vocals àtones curtes, el so de la vocal neutra es redueix o s'omet. Això succeeix en major o menor grau, segons les particularitats del parlant. També entre els parlants del nord passa que conserven el so u curt a final de paraula en la conjugació dels verbs, en primera persona del passat perfet (exemple: qultu o bé kultu en lloc de ʿılt).

Les diferències en la gramàtica

modifica

Com en tots els dialectes àrabs parlats la gramàtica és més senzilla que en l'àrab estàndard. Les principals diferències són:

  • En el sirià no existeixen els casos (nominatiu, genitiu, acusatiu). Les terminacions dels casos amb el fenomen conegut com a nunació es perd en el sirià.
  • No existeix el mode subjuntiu ni el mode apocopat (jussiu o imperatiu).
  • La negació de frases verbals es porta a terme tant en present com en passat a través de la partícula ما (en àrab estàndard لا per al present i لم lam en el passat), les formes nominals són amb مو Mu negada (àrab estàndard: ليس Laysaen acusatiu).
  • L'ús comú en les formes verbals plurals femenines de l'àrab estàndard no s'utilitzen, ni les formes verbals de doble sentit.

Diferències en el lèxic

modifica

N'hi ha molta diferència de lèxic amb l'àrab estàndard. En el cas de l'estructura de les paraules, aquestes diferències són molt clares. No es tracta només de diferències fonètiques sinó també de l'ús de paraules completament diferents de les que s'ensenyen a les escoles d'àrab. Aquest llistat té com a objectiu proporcionar un breu resum. Conté algunes paraules pròpies de la zona de Damasc i el penjoll s'utilitza normalment per a l'àrab estàndard.

català àrab estàndard dialecte sirià de Damasc
quan عندما ʿindamā وقت إللي wa′t ıllī
també أيضًا ayḍan كمان kamān
llavors ثم ṯumma بعدين baʾdēn
allà هناك hunāka هنيك hınīk
fora في الخارج fī l-ḫāriǧi برا barrā
dins في الداخل fī d-dāḫili جوا ǧuwwā
جيد ǧayyid منيح kwayyıs, mnīḥ
meitat نصف niṣfu نص nuṣṣ
la seva له lahu اله élō
aqui هنا hunā هون hōn
en في ب b-
si نعم naʿam اي ē
algú أحد aḥadun حدا ḥadā
ara الآن al-āna هله halla
pròxim القادم al-qādimu الجاي ıl-ǧāyy
últim آخر āḫaru تاني tānī
només فقط faqaṭ بس bass
o (disjuntiu) أم am ولا wıllā
encara حتى الآن ḥattā l-ān لسا lissā
molt جدا ǧiddan كتير ktīr
des منذ munḏu من mın
per tant هكذا hākaḏā هيك hēk
quan متى matā امتى ēmtā
que, per què ما، ماذا , māḏā شو šū
per, a causa de من أجل min aǧli منشان mınšān
pocs قليل qalīl شوي šwayy
però si ليت layta يا ريت yā rēt
tal com, la seva ك ka متل mıtl
vull أريد urīdu بدي bıddī
realment, en realitat فعلا fiʾlan ولله wa-llāh
on أين ayna وين wēn
cap a إلى ilā على، ع ʾalā, ʾa

Exemple de frase

modifica

Aquestes diferències poden donar com a resultat frases completament diferents en dialecte sirià:

.أريد أن أذهب إلي الجامعة غدا urīdu an aḏhaba ilā l-ǧāmiʿati ġadan (àrab estàndard)

.بدي روح عل جامعة بكرة bıddī rūḥ ʿal-ǧāmʿa bukrā (dialecte sirià de Damasc)

Enllaços externs

modifica