Sirionó
El sirionó (també conegut com mbia chee i mbya) és una llengua tupí-guaraní (subgrup II) parlada pel poble sirionó, uns quants centenars de persones en els departaments de Beni i Santa Cruz, a l'est de Bolívia. La llengua es parla al poble d'Ibiato (Eviato) i al llarg del riu Blanco en diverses granges i nuclis rurals.
mbia cheë  | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants nadius | 400 (2004 ) |
| Autòcton de | Sirionós, Departament de Beni i Departament de Santa Cruz |
| Estat | Bolívia |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües tupí llengües tupí-guaraní subgrup II de les llengües tupí-guaraní | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
| Codis | |
| ISO 639-3 | srq |
| Glottolog | siri1273 |
| Linguasphere | 88-AAI-aa |
| Ethnologue | srq |
| Linguist List | srq |
| UNESCO | 1914 |
| IETF | srq |
| Endangered languages | 2730 |
Des de la promulgació del decret suprem núm. 25894 l'11 de setembre de 2000, el sirionó és una de les llengües indígenes oficials de Bolívia.[1] Va ser inclòs en la Constitució Política promulgada el 7 de febrer de 2009.[2]
Situació actual
modificaSegons les dades proporcionades per Crevels i Muysken (2009:15) i Crevels (2012:171), el sirionó compta amb 187 parlants (majors de quatre anys) i, per tant, és una llengua en perill d'extinció. Com assenyala Dahl (2012), l'espanyol és cada vegada més fort entre els sirionó, i gran part de la generació més jove ja no té un coneixement actiu de la llengua pròpia. Entre 1960 i 1981 va ser organitzada a Ibiato un crus d'educació bilingüe en sirionó i espanyol per part dels representants de l'Institut Lingüístic d'Estiu (ILV), la qual cosa va donar lloc a la capacitació de parlants nadius com a professors. Des de 1982, l'escola d'Ibiato ha estat monolingüe en espanyol, tot i que el sirionó encara s'ensenya com a matèria durant els tres primers anys escolars. Com indica Dahl (2012), quan els professors de sirionó actuals es jubilin, serà molt difícil trobar qui els substitueixi.
Classificació
modificaEl sirionó pertany a la branca tupí-guaraní de les llengües tupí. Segons Rodrigues (1984-1985) i Jensen (1999), el sirionó pertany al "Subgrup 2 - Bolívia" juntament amb el guarayo i el jorà ja extint. Com indica Dahl (2012), en alguns treballs es considera el yuki i el sirionó com a dialectes d'una mateixa llengua. No obstant això, una comparació del sirionó amb el yuki realitzada per Villafañe (2004) mostra que tot i que el yuki és un parent proper del sirionó, les diferències són prou grans per ser tractades com a llengües separades.
Bibliografia
modifica- Crevels, Mily y Muysken, Pieter (2009). Lenguas de Bolivia: presentación y antecedentes. En: Mily Crevels y Pieter Muysken (eds.) Lenguas de Bolivia, tomo I Ámbito andino, 13-26. La Paz: Plural editores.
- Crevels, Mily (2012). Language endangerment in South America: The clock is ticking. En: Lyle Campbel y Verónica Grondona (eds.) The Indigenous Languages of South America: a comprehensive guide, 167-233. Berlin/Boston: Walter de Gruyter GmbH & Co. KG.
- Dahl, Östen(2012). Sirionó. En: Mily Crevels y Pieter Muysken (eds.) Lenguas de Bolivia, tomo III Oriente. La Paz: Plural editores. (en prensa)
- Firestone, Homer L. (1965). Description and classification of Sirionó. London: Mouton.
- Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.). Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X. (Online version: http://www.ethnologue.com).
- Holmberg, Allan. (1969). Nomads of the long bow: The Sirionó of Eastern Bolivia (rev. ed.). Garden City, NY: Natural History Press.
- Jensen, Cheryl (1999). Tupí-Guaraní. En: Alexandra Y. Aikhenvald y R.M.W. Dixon (eds.) The Amazonian Languages, 125-163. Cambridge: Cambridge University Press.
- Priest, Perry N.; Priest, Anne M.; & Grimes, Joseph E. (1961). Simultaneous orderings in Sirionó (Guaraní). International Journal of American Linguistics, 27, 335-44.
- Priest, Perry N. y Anne Priest (1980). Textos sirionó. Riberalta, Bolivia: Instituto Lingüístico de Verano.
- Rodrigues, Aryon D. (1984-85). Relações internas na família lingüística Tupí-Guaraní. Revista de Antropología, 27-28: 33-53.
- Scheffler, Harold W. (1972). Systems of kin classification: A structural typology. In P. Reining (Ed.), Kinship studies in the Morgan centennial year (pp. 111-33). Washington, D.C.: Anthropological Society of Washington.
- Scheffler, Harold W.; & Lounsbury, Floyd G. (1971). A study in structural semantics: The Sirionó kinship system. Englewood Cliffs, NJ: Prentice-Hall.
- Schermair, Anselmo Ebner (1957). Vocabulario sirionó-castellano. Innsbruck/Áustria (Innsbrucker Beiträge zur Kulturwissenschaft, Sonderheft 5)
- Schermair, Anselmo Ebner (1962). Vocabulario castellano-sirionó. Innsbruck/Áustria (Innsbrucker Beiträge zur Kulturwissenschaft, Sonderheft 11)