Sistema Nacional de Salut (Espanya)

Els Sistema Nacional de Salut d'Espanya és "el conjunt de serveis de salut de l'Administració de l'Estat i dels Serveis de Salut de les Comunitats Autònomes" (art. 44.2 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat[1]).[2]

El desenvolupament de la cobertura sanitària prevista en la Constitució espanyola de 1978 es fa a partir de la Llei General de Sanidad de 1986, que en el seu article 3 estableix que l'assistència sanitària s'estenga a tota la població espanyola, i el Decret d'Universalització de 1989 que amparà al Sistema Nacional de Salut a les persones sense recursos econòmics i que no tenen cap tipus de cobertura. Açò va fer que el dret sanitari espanyol avancés des del 77% el 1977 fins al 99,6% el 1995, sobre el conjunt de la població espanyola.[3]

Organització dels serveis modifica

En cada comunitat autònoma es constitueix un servei de salut integrat per tots els centres, serveis i establiments de la pròpia comunitat, diputacions, ajuntaments i totes les altres administracions territorials intracomunitàries que gestionen sota la responsabilitat de la comunitat autònoma.[4] Els centres i serveis de salut de les corporacions locals s'integren al Sistema Regional de Salut. El govern pot harmonitzar l'assistència sanitària de les Diputacions Provincials i dels Ajuntaments.[5]

Les comunitats autònomes creen demarcacions anomenades Àrees de Salut, dirigides per un òrgan propi on les corporacions locals hi tenen una representació no inferior al 40%. Les àrees de salut es divideixen en Zones Bàsiques de Salut, on els Centres de Salut i els Laboratoris de Salut fan les seues activitats sanitàries.[5]

Finançament modifica

El finançament de les prestacions està establert per la Llei de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salut (LSNS) que n'està a càrrec principalment cada comunitat autònoma.[6] Hi ajuda el Fons de Cohesió Sanitària, gestionat pel Ministeri de Sanitat i Consum.[7]

Catàleg de prestacions modifica

És el catàleg de serveis preventius, diagnòstics, terapèutics, rehabilitadors, de promoció i manteniment de la salut dirigits a la ciutadania a través del Sistema Públic de Salut.[8] La LSNS introduí l'atenció sociocomunitària en el catàleg (art. 14), limitant-se a l'àmbit sanitari.[9]

Referències modifica

  1. Ballesteros Fernández, 1992, p. 270.
  2. Ballesteros Fernández, 1992, p. 271.
  3. Fernández-Cuenca Góemz, Rafael. «Análisis de los servicios sanitarios». A: La salud pública y el futuro del Estado del Bienestar: informe SEPAS 1998. Granada: Escuela Andaluza de Salud Pública, 1998, p. 251 - 255. ISBN 9788487385407. 
  4. Ballesteros Fernández, 1992, p. 271-272.
  5. 5,0 5,1 Ballesteros Fernández, 1992, p. 272.
  6. Sempere Navarro, 2008, p. 95.
  7. Sempere Navarro, 2008, p. 96.
  8. Sempere Navarro, 2008, p. 97.
  9. Sempere Navarro, 2008, p. 99.

Bibliografia modifica

  • Ballesteros Fernández, Ángel. Manual de administración local. 2a ed. ampliada i actualitzada. Granada: Comares, 1992. ISBN 84-87708-33-1. 
  • Sempere Navarro, Antonio V. «Capítulo 3. Presupuestos, antecedentes y gestación de la Ley». A: Comentario sistemático de la Ley de la dependencia Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de promoción de la autonomía personal y atención a las personas en situación de dependencia y normas autonómicas. 1a ed. Cizur Menor (Navarra): Thomson Aranzadi, 2008, p. 77-112. ISBN 978-84-8355-687-0.