Obre el menú principal

La sobreacumulació o superacumulació és un concepte de l'economia marxista que defineix la situació a través de la qual els inversors, al no tenir l'expectativa d'obtenir una taxa de guany que consideren suficient, opten per deixar de reinvertir el seu capital i plusvàlua, acumulant-ho sense finalitats productives. Quan la sobreacumulació es converteix en la tònica general del mercat, pot produir crisi o accentuar les ja existents, constituint una de les causes de les crisis cícliques del capitalisme.[1][2]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Marx, Karl. El Capital. Tom III. 
  2. (anglès) The Marxist Theory of Overaccumulation and Crisis. Science & Society. 1990.