El Pasatiempo
El Pasatiempo: órgano de la Sociedad de Amigos va ser una publicació periòdica que va sortir a Reus el 1840. No es coneixen exemplars d'aquest setmanari, però hi ha informació de la seva existència i de la composició i contingut.
| Tipus | publicació periòdica  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Data d'inici | 1840 |
| Fundador | Pere Gras i Bellvé |
| Lloc de publicació | Reus |
La "Sociedad de Amigos" modifica
L'erudit reusenc Joaquim Santasusagna diu que el 13 d'octubre de 1839 es va aprovar el reglament de la "Sociedad de Amigos", la primera entitat cultural existent a Reus després de la Tertúlia Patriòtica de 1821. L'objectiu de la "Sociedad de Amigos" era fomentar el coneixement de la literatura, l'art i la música, i organitzar una biblioteca pública on es pogués anar a llegir i a fer tertúlia. Van llogar un pis al carrer de sant Joan, a cal Pep Morcaire (la Fabril Algodonera) que van moblar amb luxe, i on s'instal·là la biblioteca pública, formada en la seva major part de llibres procedents dels convents de Reus cremats a la Bullanga de 1835, el Convent de Sant Francesc i el de Sant Joan. Al local s'hi organitzaven classes de dibuix, de música, de matemàtiques, de francès i de castellà.[1] El periodista i historiador Francesc Gras i Elies explica que la Societat va editar un setmanari, El Pasatiempo, dirigit per Pere Gras i Bellvé, i on hi col·laboraven el notari Joan Sardà i el farmacèutic Ramon Andreu. El seu contingut era de difusió de les activitats de l'entitat, i recollia textos literaris i artístics dels seus membres.[2] L'historiador reusenc Pere Anguera diu que el periòdic va treure alguns dels seus números, manuscrits.[3]
La "Sociedad de Amigos" es va convertir el mateix 1840 en un grup d'esbargiment, sota el nom de "El Liceo", i el setmanari El Pasatiempo va canviar de nom i passà a dir-se El Liceo.[1] Per qüestions polítiques, (entre els socis, pertanyents als partits moderat i conservador, van començar a sortir tensions sobre les activitats a fer; els progressistes, els més actius, eren en minoria) aquesta societat va ser dissolta governativament a finals de 1840.[3] El sector més progressista, encapçalat pel metge Josep Simó, va fundar el mateix any la "Sociedad Patriótica de Fomento", instal·lada també a la Fabril Algodonera, i que tenia com a finalitat difondre la cultura, organitzant classes per als sectors menys afavorits. Van crear una biblioteca. Els seus socis eren bàsicament liberals, i per ser-ne calia "estar poseído de amor a la patria y a la libertad". Van obrir càtedres d'instrucció primària, de matemàtiques, que donava Bernat Torroja, de francès, dibuix i música, que van funcionar durant alguns anys. El 1845 el govern moderat va obligar a treure el qualificatiu "Patriótica" del nom, i va passar a dir-se "Sociedad de Fomento de la Instrucción". El 1852, en ser dissolta pel govern, Bernat Torroja va aplegar els socis i juntament amb un grup dissident del "Casino Reusense", va fundar "El Círcol" i es va dissoldre l'antiga societat.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Santasusagna, Joaquim. Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1982, p. 152.
- ↑ Gras i Elias, F. El periodismo en Reus desde 1813 hasta nuestros días. Tarragona: Tipografia de F. Arís e Hijo, 1904, p. 25.
- ↑ 3,0 3,1 Anguera, Pere. Breu notícia d'ateneus reusencs vuitcentistes. Reus: Taula de cultura popular El Llamp, 1985, p. 5.