Soiombo

El símbol del Soiombo (mongol: Соёмбо, ᠰᠣᠶᠤᠮᠪᠤ del sànscrit: svayambhu) és un caràcter especial en l'alfabet Soiombo inventat pel monjo Zanabazar el 1686. El nom "Soiombo" deriva del mot sànscrit svayambhu (traduït com "creat per si mateix").

Aquest símbol és utilitzat com a símbol nacional de Mongòlia, i el trobem a la bandera nacional, a l'escut i en molts altres documents oficials.

Simbolisme modifica

El Soiombo està format per deu representacions abstractes i geomètriques en sentit vertical. Els elements representats són, començant per dalt:^[1]

El foc és un símbol general del creixement, la riquesa i l'èxit eterns. Les tres llengües de la flama representen el passat, el present i el futur.
El sol i la lluna simbolitzen que la nació mongol existirà per a l'eternitat com l'etern cel blau. Símbol mongol del sol, lluna i foc derivat del Xiongnu.
Els dos triangles al·ludeixen al punt d'una fletxa o una llança. Apunten cap avall per anunciar la derrota dels enemics interiors i exteriors.
Els dos rectangles horitzontals donen estabilitat a la forma rodona. La forma rectangular representa l'honestedat i la justícia de la gent de Mongòlia, ja sigui a la part superior o inferior de la societat.
El símbol Taijitu o el Yin i Yang il·lustra el complement mutu de l'home i la dona. Durant el règim socialista, es va interpretar alternativament com dos peixos que simbolitzaven la vigilància, perquè els peixos mai tanquen els ulls.
Els dos rectangles verticals es poden interpretar com les parets d'un fort. Representen la unitat i la força, relacionades amb el proverbi mongol "L'amistat de dos és més forta que els murs de pedra".

Usos modifica

Les dues variants del símbol Soiombo

El símbol del Soiombo apareix a la bandera nacional de Mongòlia des del 1911 (excepte entre 1921 i 1924). Va servir com a emblema de Mongòlia del 1924 a 1940, i va ser inclòs novament en el disseny del 1992. Els vehicles de les Forces Armades de Mongòlia també tenen el símbol com a marcatge.