Múscul soli
El múscul soli (musculus soleus) és un múscul ample i gruixut a la part posterior inferior de la cama, per sota dels bessons. En humans i altres mamífers, el soli discorre des de just sota el genoll fins al taló, i entre les seves funcions es troba mantenir-nos dempeus i el gest de caminar. Està molt relacionat amb els bessons, i alguns anatomistes els consideren un múscul sol, el tríceps sural. La denominació soli prové del llatí solea, que significa sandàlia. No tots els mamífers tenen múscul soli: per exemple els gossos no en tenen; mentre que en els cavalls és un òrgan vestigial.[1]
 El soli. Vista posterior de la cama dreta. S'han seccionat els músculs bessons (gastrocnemi). | |
 Músculs de les extremitats inferiors | |
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | Musculus soleus |
| Part de | superficial part of posterior compartment of leg (en)  i Múscul tríceps sural  |
| Origen | peroné, cara posterior de la tíbia (línia sòlia) |
| Inserció | tendó d'Aquil·les |
| Irrigació | artèries surals (artèries bessones) |
| Innervació | nervi tibial |
| Accions | flexió plantar |
| Antagonista | múscul tibial anterior |
| Identificadors | |
| TA | A04.7.02.047 |
| FMA | 22542 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| Gray | p.483 |
| EB Online | science/soleus-muscle |
| Termes anatòmics dels músculs | |
Inserció modifica
S'insereix per la part superior al cap, vora i cara posterior del peroné, en la línia obliqua i vora interna de la tíbia i en l'arc del soli, per la part inferior, a una aponeurosi que s'estreny i contribueix, amb els bessons, a formar el tendó d'Aquil·les, a la cara posterior del calcani.
Funció modifica
La principal funció dels músculs de la part baixa de la cama, incloent el soli, és la flexió plantar (augmenten l'angle entre el peu (anatomia) i la cama. Són músculs forts i són vitals per a caminar, córrer i ballar. El soli té un paper molt important en mantenir-nos dempeus; si no fos per la seva acció constant, el cos ens cauria endavant.
A més, estant dempeus, el soli és responsable del retorn de la sang venosa cap al cor, i normalment és conegut com el múscul-bomba esquelètic, el cor perifèric o la bomba sural tricipital.[2]
El múscul soli té una major proporció de fibra muscular lenta que altres músculs. En alguns animals, com el Conillet d'índies o el gat, el soli està fet al 100% de fibra muscular lenta.[3][4] El soli humà té una composició que varia entre el 60 i el 100% de fibra muscular lenta.[5]
Referències modifica
- ↑ Meyers, Ron A.; Hermanson, John W. «Horse Soleus Muscle: Postural Sensor or Vestigial Structure?». The Anatomical Record Part a 288A, 288, 10, 2006, pàg. 1068–1076. DOI: 10.1002/ar.a.20377. PMID: 16952170.
- ↑ Botta G, Piccinetti A, Giontella M, Mancini S «Il potenziamento dell'attività di pompa venosa del tricipite surale in ortopedia e traumatologia mediante l'utilizzo di una nuova apparecchiatura di ginnastica vascolare» (en italià). Giornale Italiano di Ortopedia e Traumatologia, 27, 2001, pàg. 84–8. Arxivat de l'original el 2008-05-29 [Consulta: 15 agost 2013]. Arxivat 2008-05-29 a Wayback Machine.
- ↑ Ariano MA, Armstrong RB, Edgerton VR «Hindlimb muscle fiber populations of five mammals». The Journal of Histochemistry and Cytochemistry, 21, 1, gener 1973, pàg. 51–5. DOI: 10.1177/21.1.51. PMID: 4348494.[Enllaç no actiu]
- ↑ Burke RE, Levine DN, Salcman M, Tsairis P «Motor units in cat soleus muscle: physiological, histochemical and morphological characteristics». The Journal of Physiology, 238, 3, maig 1974, pàg. 503–14. PMC: 1330899. PMID: 4277582.
- ↑ Gollnick PD, Sjödin B, Karlsson J, Jansson E, Saltin B «Human soleus muscle: a comparison of fiber composition and enzyme activities with other leg muscles». Pflügers Archiv, 348, 3, abril 1974, pàg. 247–55. DOI: 10.1007/BF00587415. PMID: 4275915.
Bibliografia modifica
- A. Agur, Architecture of the human soleus muscle, three-dimensional computer modelling of cadaveric muscle and ultrasonographic documentation in vivo. Universitat de Toronto (tesi doctoral)