Somnus

Déu romà del son

Somnus (en llatí Somnus) va ser, segons la mitologia romana, la personificació del son. El seu homòleg grec era Hipnos.

Infotaula personatgeSomnus
Waterhouse-sleep and his half-brother death-1874.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeïtat romana Modifica el valor a Wikidata
Context
MitologiaReligió a l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Família
MareNox Modifica el valor a Wikidata
PareÈreb Modifica el valor a Wikidata
Altres
EquivalentHipnos Modifica el valor a Wikidata

Somnus residia a l'Inframon. Segons diu Virgili, era germà de la Mort,[1] i segons Ovidi tenia innumerables fills, els somnis, que presentaven moltes formes.[2] Ovidi n'anomena tres d'aquests somnis, Morfeu, que provoca visions als humans mentre dormen, Fobètor, que portava els malsons, i Fantasos, que s'encarregava dels somnis dels reis.[3]

Virgili diu que vivia a l'avantcambra de l'Hades,[4] però Ovidi el fa viure al país dels Cimmeris, on descansava en una cova on mai hi arribava la llum.[5] Homer diu que Hipnos habitava a Lemnos, i li atribueix una esposa, Pasítea, una de les Càrites.[6]

Somnus fa una breu aparició a l'Eneida de Virgili. Diu que Somnus vol fer dormir Palinur, el timoner de la nau d'Eneas, mentre la pilotava a la nit. Somnus, amb l'aparença de Forbas, un company, es presenta davant de Palinur i li diu que es farà càrrec del timó, perquè Palinur pugui descansar una estona. Però Palinur va rebutjar l'oferta, i Somnus va utilitzar una branca, "plena" del poder d'Estix divinitat de l'inframón, per ruixar Palinur amb aigua del riu Leteu, el riu de l'oblit. Aleshores, Palinur s'adorm i Somnus l'empeny per la borda i l'ofereix a Neptú per tal de què els troians puguin arribar sense entrebancs a les costes del Laci.[7]

Sovint se'l representava com un jove nu amb ales al cap, que de vegades porta plegades, i amb cascall a la mà, una flor que compartia amb el seu germà Mors/Tànatos i la seva mare Nix.[8] Ovidi no el representa com un jove.[9]

ReferènciesModifica

  1. Virgili. Eneida, VI, 278
  2. Ovidi. Les Metamorfosis, XI, 633
  3. Ovidi. Les Metamorfosis, XI, 633-643
  4. Virgili. Eneida, VI, 273
  5. Ovidi. Les Metamorfosis, XI, 583
  6. Homer. Ilíada, XIV, 267, 275
  7. Virgili. Eneida, V, 838-860
  8. «Culto di Morfeo/Somnus» (en italià). Romano Imperio. [Consulta: 28 maig 2022].
  9. Ovidi. Les Metamorfosis, XI, 605