La sonata da camera (terme italià que significa "sonata de cambra") aparegué en l'època barroca al costat de la sonata da chiesa; ambdues modalitats van ser essencials per a l'evolució de la forma sonata. La sonata da camera, menys construïda que la sonata da chiesa, és sovint una lliure successió de diferents moviments de dansa; influí en la formació de la suite.[1]

La sonata da camera és un tipus de composició instrumental destinada a l'actuació secular. És una obra instrumental, amb tres o més moviments de dansa (a vegades amb un moviment previ), marcat per a un o més instruments melòdics i el baix continu. Les obres d'Arcangelo Corelli, les opus 2 i 4, contenen exemples típics. Després del 1700 el gènere es fusionà cada vegada més amb la sonata da chiesa; també apareixerien títols com partita o suite per a descriure una sèrie de moviments de dansa.

Darrer moviment de la sonata a trio número 1, d'Arcangelo Corelli, sobre un típic ritme de giga, un dels ritmes de dansa més habituals en les sonates da camera. Darrer moviment de la sonata a trio número 1, d'Arcangelo Corelli, sobre un típic ritme de giga, un dels ritmes de dansa més habituals en les sonates da camera. (pàg.)

Referències

modifica
  1. Article Sonata da chiesa a l'Enciclopèdia Catalana (accés el 5-07-2008)