Sonata per a flauta dolça en re menor (HWV 367a)

Sonata de G. F. Händel

La Sonata per a flauta dolça en re menor (HWV 367a) fou composta entre 1709 i 1715 per Georg Friedrich Händel. Està escrita per a flauta dolça i teclat (clavicèmbal). La sonata també és coneguda com a Opus 1 núm. 9a. En altres catàlegs de música de Händel està referenciada com a HHA iv/18,19,45; no apareix al catàleg Händel-Gesellschaft (HG).[1]

Infotaula de composicióSonata per a flauta dolça en re menor
Tonalitatre menor Modifica el valor a Wikidata
CompositorGeorg Friedrich Händel Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióHWV 367a Modifica el valor a Wikidata
Instrumentacióflauta dolça i clavicèmbal Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 41299c80-393b-44a4-9455-5180391e78cf Modifica el valor a Wikidata

El manuscrit autògraf està escrit en un paper italià, material adquirit per Händel durant els seus viatges a Itàlia entre finals de 1706 i finals de 1709. Tot i que continuà fent-lo servir fins a 1715, és més probable que la partitura autògrafa fos aproximadament de 1712. La cal·ligrafia de Händel en aquest manuscrit (i també en el de la Sonata en si♭major) és menys polida que la de les còpies en el mateix període de les quatre sonates en sol menor, la menor, do major i fa major.[2]

La sonata va ser publicada per Walsh cap al 1730, en una edició "increïblement matusera" que pretenia ser de l'editora d'Amsterdam, Jeanne Roger. Fou arranjada per una mà desconeguda com a Sonata per a flauta en si menor (HWV 367b), que tallà el tercer i quart moviments i fou designada com a "0p. 1, núm. 9". Walsh la va tornar a publicar en el mateix format i ja com una edició seva el 1731 o 1732. Tot i que en el manuscrit autògraf de Händel no s'indica una instrumentació, la tonalitat i la tessitura és compatible amb una flauta dolça. En un manuscrit autògraf anterior del sisè moviment i en un manuscrit no autògraf contemporani de la sonata sencera hi ha l'encapçalament de "Sonata a Flauto e Cembalo".[3][4]

Ambdues edicions, la de Walsh i la de Chrysander, detallen que l'obra és per a traversa o flauta travessera –que és la paraula italiana usada al segle XVIII–, i la van publicar com a Sonata IX (en si menor).

Els cinc primers moviments de la sonata aparegueren publicats com a "Fitzwilliam Sonata ñúm. III", edició de Thurston Dart.

Una interpretació típica dura aproximadament catorze minut i mig.

MovimentsModifica

La sonata consta de set moviments:

Núm. Tipus Tonalitat Mètrica Compassos Notes
1 Largo Re menor 4/4 19
2 Vivace Re menor 3/2 63
3 Presto Re menor 4/4 34
4 Adagio Re menor 21
5 Alla breve Re menor 4/4 97 En compàs 2/2
6 Andante Re menor 4/4 20 Té dues seccions (8 i 12 compassos), cadascuna amb signes de repetició.
7 A tempo di menuet Re menor 6/8 19 Té dues seccions (8 i 11 compassos), cadascuna amb signes de repetició.

(Els moviments no contenen signes de repetició llevat que s'indiqui. El nombre de compassos està agafat de l'edició de Chrysander, i és el nombre que apareix en el manuscrit, sense incloure signes de repetició.)

ReferènciesModifica

  1. Anthony Hicks, "Handel, George Frideric", The New Grove Dictionary of Music and Musicians, segona edició, editada per Stanley Sadie i John Tyrrell, 10:801 (London: Macmillan Publishers, 2001).
  2. David Lasocki and Walter Bergmann, "Critical Report", a G. F. Handel, The Complete Sonatas for Treble (Alto) Recorder and Basso Continuo / Die gesamten Sonaten für Altblockflöte und Basso Continuo, editada per David Lasocki i Walter Bergmann, 67–79 (London: Faber Music Limited; New York: G. Schirmer, Inc.; Australia & Canada: Boosey & Hawkes; Kassel: Bärenreiter-Verlag; Tokyo: Zen-On Music Co. Ltd., 1979): 69 and 74n24.
  3. Terence Best, "Handel's Chamber Music: Sources, Chronology and Authenticity", Early Music 13, no. 4 (November 1985): 476–99. Citada a 481–83.
  4. David Lasocki i Walter Bergmann, "Critical Report", a G. F. Handel, The Complete Sonatas for Treble (Alto) Recorder and Basso Continuo / Die gesamten Sonaten für Altblockflöte und Basso Continuo, editada per David Lasocki i Walter Bergmann, 67–79 (London: Faber Music Limited; New York: G. Schirmer, Inc.; Australia & Canada: Boosey & Hawkes; Kassel: Bärenreiter-Verlag; Tokyo: Zen-On Music Co. Ltd., 1979): 69.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica