Sonata per a flauta en si menor (HWV 376)
La Sonata per a flauta en si menor (HWV 376) es creu que fou composta per Georg Friedrich Händel. Està escrita per a flauta i teclat (clavicèmbal). La data de la composició és desconeguda però aparegué publicada el 1730. Altres catàlegs de música de Händel la referencien com a HG xlviii,137; i HHA iv/3,68.[1]
| Forma musical | sonata per a flauta  |
|---|---|
| Tonalitat | Si menor |
| Compositor | Georg Friedrich Händel |
| Catalogació | HWV 376 |
| Part de | Sonates per a flauta de Händel |
| Instrumentació | flauta |
   | |
L'autenticitat de la sonata és incerta. De la tres "Halle sonatas", és la que sembla més clarament que no va ser composta per Händel, tot i que si no ho va ser, estilísticament és una imitació extremadament bona. Es coneix com a "Halle Sonata núm. 3", i de vegades se l'anomena "Hallenser Sonaten", d'acord amb l'opinió de Chrysander que seria una obra primerenca de Händel. En l'edició de Chrysander es detalla que l'obra és per a flauta travessera ("Traversa"), i la publicà com a Sonata XVIII.
Apareix extensament citada en el segon moviment del ballet Pulcinella d'Ígor Stravinski.
Una interpretació típica dura gairebé set minuts.
Moviments modifica
La sonata consta de quatre moviments:
| Num. | Tipus | Tonalitat | Mètrica | Compassos | Notes |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Adagio | Si menor | 4/4 | 21 | Mostra un típica relació de l'estil de Händel entre la línia de la flauta i el baix—amb imitacions i solapament de frases. |
| 2 | Allegro | Si menor | 4/4 | 58 | Té dues seccions (18 i 40 compassos), cadascuna amb signes de repetició. La primera secció conclou en fa ♯ major, i la segona secció comença en re major. És un tipus de fuga a dues veus amb intercanvis de textura entre les veus. |
| 3 | Largo | ? | 3/4 | 17 | Un breu moviment en re major i acaba en fa ♯ major. |
| 4 | Allegro | Si menor | 3/8 | 67 | Té dues seccions (23 i 44 compassos), cadascuna amb signes de repetició. La primera secció conclou en fa ♯ major, i la segona secció comença en re major. Un moviment vital que comença com una ària d'òpera de Händel. |
(Els moviments no contenen signes de repetició llevat que s'indiqui. El nombre de compassos està agafat de l'edició de Chrysander, i és el nombre que apareix en el manuscrit, sense incloure signes de repetició)
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Hicks, Anthony (2001). Sadie, Stanley; Tyrrell, John (eds.). The New Grove Dictionary of Music and Musicians. x (2 ed.). London: Macmillan. p. 802.