Sonata per a piano núm. 14 en la menor, D 784 (Schubert)
Sonata per a piano núm. 14 en la menor, D 784 (publicada de manera pòstuma com a Op. 143), és una de les obres per a piano importants de Franz Schubert.[1] La va compondre el mes de febrer de 1823, potser com a reacció davant la greu malaltia, sífilis, contreta l'any anterior. Tanmateix, no va ser publicada fins al 1839, onze anys després de la seva mort. Va ser dedicada a Felix Mendelssohn pels seus editors. La Sonata D 784, fou la última de tres moviments, i és considerada pels experts com la proclamació d'una nova era en les composicions per a piano de Schubert i per ser una obra profunda i de vegades obsessivament tràgica.
Forma musical | sonata per a piano ![]() |
---|---|
Tonalitat | la menor ![]() |
Compositor | Franz Schubert ![]() |
Creació | 1823 |
Data de publicació | 1839
|
Catalogació | D 784 |
Instrumentació | piano ![]() |
Estructura
modificaI. Allegro giusto
modificaAquest moviment, en la tonalitat de la menor, empra una nova textura pianística, que no s'observa en les obres anteriors de Schubert: de fet, una cinquena part del moviment és amb octaves.[2] A més, Schubert també ofereix un nou mètode d'organització temporal del moviment (el seu tempo i ritme) i, poc habitual en la seva obra, no modula massa.
II. Andante
modificaEn fa major. El breu moviment lent té tres parts: A - B - A. Després de la omnipresent tensió del moviment anterior, el primer tema, un coral senzill i lluminós en fa major, condueix a un veritable element relaxant de la sonata. Aquesta petita fórmula rítmica és insistent i amenaçant i condueix directament a la part B, tempestuosa i modulant, amb els seus trinats vehements. La calma torna i les tornades corals, acompanyades per trinats de fons.
La coda posa la petita fórmula rítmica en un primer pla, i finalment el moviment acaba recuperant el tranquil coral.
III. Allegro vivace
modificaEn la menor. Leo Black ha comentat que Schubert, en el moviment lent d'aquesta sonata, fa servir el mateix ritme de la cançó "Un den Mond, en einer Herbstnacht" de 1818.[1] També ha observat que Schubert fa una al·lusió musical al moviment lent de la Sonata Arpeggione, D. 784.[3]
Notes
modifica- ↑ 1,0 1,1 Black, Leo «Oaks and Osmosis». The Musical Times. Musical Times Publications Ltd., 138, 1852, juny 1997, pàg. 4–15. DOI: 10.2307/1003664. JSTOR: 1003664.
- ↑ Newbould, Brian. Schubert: The Music and the Man. University of California Press, 1999, p. 319–21. ISBN 9780520219571.
- ↑ Black, Leo «Schubert's Ugly Duckling». The Musical Times. Musical Times Publications Ltd., 138, 1857, novembre 1997, pàg. 4–11. DOI: 10.2307/1004222. JSTOR: 1004222.
Bibliografia
modifica- Tirimo, Martino. Schubert: The Complete Piano Sonatas. Vienna: Wiener Urtext Edition, 1997.
Enllaços externs
modifica- Sonata per a piano núm. 14 interpretada per Maria Perrotta a Classical Connect Arxivat 2013-07-24 a Wayback Machine.
- Enregistrament descarregable d'Aviram Reichert (arxivat a Wayback Machine)