Sonata per a piano núm. 16 (Mozart)

(S'ha redirigit des de: Sonata per a piano núm. 16 de Mozart)

La Sonata per a piano núm. 16 en do major, K 545, la «Sonata Facile» (Sonata fàcil), és una de les sonates més conegudes de Wolfgang Amadeus Mozart. La data de composició és el 26 de juny de 1788, la mateixa data que la seva Simfonia núm. 39. És un dels casos coneguts d'ús del baix d'Alberti, recurs formal que apareix en alguns fragments de l'Allegro i constitueix la major part de l'acompanyament de l'Andante.

Infotaula de composició'Sonata per a piano núm. 16, «Sonata Facile»

Inici del primer moviment
Forma musicalSonata
TonalitatDo major
CompositorW. A. Mozart
Creació1788
CatalogacióK. 545
Durada14'
  • Allegro
  • Andante
  • Rondó
Instrumentaciópiano Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: a2ad223d-d73b-3775-9580-fd25b4d986e1 IMSLP: Piano_Sonata_No.16_in_C_major,_K.545_(Mozart,_Wolfgang_Amadeus) Allmusic: mc0002365493 Modifica el valor a Wikidata

El nom de Sonata fàcil és en realitat que pot portar a confusió, ja que Mozart es trobava ja en la seva maduresa total. La construcció harmònica, el desenvolupament i les perfectes dimensions de l'obra en tots sentits, aporten a aquesta sonata una profunditat particularment difícil d'interioritzar i d'expressar en una interpretació. No és tant el virtuosisme que exigeix com l'experiència ontològica de l'artista.

AudicióModifica

1. Allegro

Interpretat per Robin Alciatore. Per cortesia de Musopen

2.Andante

Mutopia Project

3. Rondo

Mutopia Project

Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda

EstructuraModifica

L'obra té tres moviments:

  • Allegro
  • Andante
  • Rondó

AllegroModifica

 
Inici del primer moviment

Aquest primer moviment, en la tonalitat de do major, està escrit en la forma sonata (ABA). El conegut tema inicial està acompanyat per un baix d'Alberti a càrrec de la mà esquerra. El passatge del pont està format per sèries d'escales que condueixen a una cadència en sol major, la tonalitat del segon tema. A continuació ve una codetta per concloure l'exposició i després es repeteix l'exposició. El desenvolupament comença en sol menor i modula a través de diverses tonalitats. La recapitulació comença, de manera inusual, en la tonalitat de la subdominant, fa major. Segons Charles Rosen, la pràctica de començar la recapitulació amb la subdominant era una opció "rara en el moment que [la sonata] va ser escrita," encara que aquest tipus de pràctica posteriorment va ser emprada per Franz Schubert.[1]

AndanteModifica

 
Inici del segon moviment

El segon moviment està sol major, la tonalitat dominant de do major. La música modula a la tonalitat menor paral·lela (sol menor) i el seu relatiu major (si bemoll major). El moviment modula llavors a la tònica, i després de tornar a sentir el tema principal i el desenvolupament, conclou.

3. RondoModifica

 
Inici del tercer moviment

El tercer moviment és un rondó i està en la tonalitat de la tònica, do major. El primer tema és animat i permet a l'oient gaudir de la peça. El segon tema és en sol major i conté un baix d'Alberti a la mà esquerra. El primer tema torna a aparèixer abans que es presenti un tercer tema en un to menor. Després de modular per diferents tonalitats torna a la de do major. El primer tema reapareix fins a la coda; l'obra finalment acaba en la tonalitat principal, do major.

Aquest final va ser transportat a fa major i recollit amb un arranjament per a piano sol en el segon moviment de la Sonata per a violí en fa major i per formar l'amalgama de fragments musicals que és la Sonata per a piano en fa major, K. 547bis.

Altres arranjamentsModifica

 
Primera línia de l'arranjament de Grieg.

El 1876–1877, Edvard Grieg va arranjar aquesta sonata per a dos pianos, afegint més acompanyament a la segona part de piano, mentre que la primera part de piano interpreta l'original tal com el va escriure Mozart.[2][3] "Tractant d'impartir a diverses de les sonates de Mozart un efecte tonal atractiu per a les nostres orelles modernes", Grieg va deixar un o dos documents il·lusionants sobre el que esperaven aquells oïdes noruegues de finals del segle xix".[4] Un enregistrament notable és el d'Elisabeth Leonskaja acompanyada per Sviatoslav Richter (1996).[5]

El músic de jazz Raymond Scott va adaptar el tema inicial del primer moviment per a la seva peça "In An Eighteenth Century Drawing Room".[6]

ReferènciesModifica

  1. Rosen, Charles. W. W. Norton. The Classical Style: Haydn, Mozart, Beethoven (en anglès), 1997, p. 52. ISBN 978-0-5712-28-126. 
  2. «A complete list of Edvard Grieg's compositions for piano duo» (en anglès). oslogriegselskap.no. [Consulta: 3 setembre 2022].
  3.   Mozart/Grieg - Piano Sonata no.16, K.545 arr. for two pianos {Live Lugansky/Rudenko} a YouTube
  4. hfinch. «Mozart, arr Grieg Piano Sonatas». Gramophone, 09-01-2013. [Consulta: 17 juliol 2018].
  5. «Mozart, arr Grieg Piano Sonatas». www.gramophone.co.uk, January 9, 2013.
  6.   1939 HITS ARCHIVE: In An Eighteenth Century Drawing Room - Raymond Scott Quintet a YouTube

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sonata per a piano núm. 16