Sonata per a piano núm. 16 en la menor, D 845 (Schubert)
La Sonata per a piano núm. 16 en la menor, D 845 (Op. 42) de Franz Schubert és una obra per piano sol que va compondre durant el mes de maig de 1825.
| Títol original | Piano Sonata in A minor, D 845 (Schubert)  |
|---|---|
| Forma musical | sonata per a piano |
| Tonalitat | La menor |
| Compositor | Franz Schubert |
| Creació | 1825
|
| Catalogació | D 845 |
| Instrumentació | piano |
   | |
El primer moviment apareix en la banda sonora de la pel·lícula del 2016, L'Edat d'Ombres.[1]
Estructura
modificaI. Moderato
modificaEn la tonalitat de la menor. Té l'estructura de forma sonata (el segon tema en do major). Està en la forma sonata, tot i que hi ha ambigüitat en el material del desenvolupament i el començament de la recapitulació.[2]
II. Andante poco moto
modificaEn la tonalitat de do major. És un tema i variacions. En moltes versions editades, la primera variació no és exacta: falten 4 compassos del tema, just després del compàs 43. Aquesta discrepància va ser observada per Paul Badura-Skoda.[3]
L'edició Wiener Urtext ho esmena amb la nota: "Passatge en impressió més petita - l'editor suggereix la inserció - totalment perduda en la [Primer Edició], probablement a causa de l'error del gravador quan canviava de pàgina. És inconcebible que Schubert, intencionadament, ometés quatre compassos aquí i de conformitat amb les altres variacions."[4] La primera edició és la font primària perquè l'autògraf s'ha perdut.
III. Scherzo: Allegro vivace - Trio: Un poco più lento
modificaEn la tonalitat de la menor i la major. El Trio, en fa major.
És un scherzo en forma ternària composta, però la part principal del scherzo està essencialment en la forma sonata. Comença en la menor i aviat presenta el segon tema en do major sense una transició. El desenvolupament passa a fa menor, la bemoll major i la bemoll menor, arribant finalment a la menor mitjançant una cadència imperfecta. Després del desenvolupament ve el tema inicial en la menor, seguit pel segon tema en la major. El trio, més tranquil i més lent, és en fa major. No hi ha cap coda extra després de la recapitulació del scherzo.
IV. Rondó: Allegro vivace
modificaEn la tonalitat de la menor. Té l'estructura de rondó sonata, en el que el segon tema està en mi menor i mi major. Comença amb un malenconiosa i lleugera melodia. Aquest moviment està en la forma de rondó sonata. El tema secundari en l'exposició va de mi menor a mi major, mentre en la recapitulació va de la menor a la major. Acaba finalment en la menor.
Daniel Coren ha fet observacions sobre la naturalesa de la recapitulació en el primer moviment d'aquesta sonata.[5] Observa que entre els que van interpretar aquesta obra durant el segle xix hi ha Hans von Bülow, qui la va tocar a Europa i als EUA.[6]
Referències
modifica- ↑ Schubert's filmography on IMDB
- ↑ Tania Halban. «Schubert’s Sonata Form: analysis of Schubert’s A minor Piano Sonata D.845», 02-09-2013. Arxivat de l'original el 2013-10-17. [Consulta: 2 setembre 2013].
- ↑ Paul Badura-Skoda (1958). Neue Zeitschrift für Musik, 119, p. 635-643
- ↑ Tirimo, Martino. Schubert: The Complete Piano Sonatas. Vienna: Wiener Urtext Edition, 1997, p. 241.
- ↑ Coren, Daniel «Ambiguity in Schubert's Recapitulations». The Musical Quarterly, LX, 4, 1974, pàg. 568–582. DOI: 10.1093/mq/LX.4.568 [Consulta: 22 febrer 2009].
- ↑ Gould, John «What Did They Play?: The Changing Repertoire of the Piano Recital from the Beginnings to 1980». The Musical Times. Musical Times Publications Ltd., 146, 1893, Winter 2005, pàg. 61–76. DOI: 10.2307/30044125. JSTOR: 30044125.
Enllaços externs
modifica- Sonata per a piano núm. 16, D.845: Partitura lliure a l'IMSLP.
- Interpretació de Seymour Lipkin en l'Isabella Stewart Gardner Museum (en format MP3).