Sonata per a piano núm. 4 (Beethoven)
La Sonata per a piano núm. 4, en mi bemoll major, op. 7 de Ludwig van Beethoven, també anomenada la «Grand Sonata» (Gran sonata) va ser composta a Bratislava, pel novembre de 1796, durant la visita de Beethoven al Palau de Keglević. Està dedicada a una alumna seva, Babette, la comtessa Anna-Luisa de Keglević. Fou publicada per Artaria a Viena, el 1797.[1]
 Inici del 3r moviment de la Sonata per a piano núm. 4 | |
| Forma musical | Sonata |
|---|---|
| Tonalitat | Mi bemoll major |
| Compositor | L. V. Beethoven |
| Creació | 1796 |
| Data de publicació | 1797  |
| Catalogació | Op. 7 |
| Durada | 28' |
| Dedicat a | Babette Countess Keglevich de Buzin (en)  |
| Opus | 7 |
| Instrumentació | piano |
   | |
Té una estructura habitual de quatre moviments. Pel que fa a la durada, és la segona sonata de Beethoven més llarga, després de la Sonata «Hammerklavier» que compondria 20 anys després.[2] Una interpretació pot durar al voltant de 28 minuts. Aquesta característica pot fer pensar en una obra complexa del Beethoven simfonista, però tot i que és molt llarga, és un treball bastant senzill que segueix les convencions de l'època.[2]
Estructura modifica
Té l'estructura habitual de 4 moviments:
- Allegro molto e con brio, en compàs de 6/8
- Largo, con gran espressione, en compàs de 3/4 en do major
- Allegro, en compàs de 3/4; el Trio està en mi bemoll menor
- Rondo: Poco allegretto e grazioso, en compàs de 2/4
I. Allegro molto e con brio modifica
II. Largo, con gran espressione modifica
III. Allegro modifica
IV. Rondo: Poco allegretto e grazioso modifica
Referències modifica
- ↑ «Piano Sonata No.4, Op.7 (Beethoven, Ludwig van)». IMSLP. [Consulta: 23 agost 2014].
- ↑ 2,0 2,1 Sonata per a piano núm. 4 (Beethoven) a Allmusic
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sonata per a piano núm. 4 |