Sonata per a violí en sol menor (HWV 364a)

Sonata de G. F. Händel

La Sonata per a violí en sol menor (HWV 364un) fou composta entre 1722 i 1724 per Georg Friedrich Händel. Està escrita per a violí i teclat (clavicèmbal). L'obra també es coneix com a Opus 1 núm. 6, i va ser publicada el 1732 per Walsh. Altres catàlegs de música de Händel la referencien com a HG xxvii,22; i HHA iv/18,6. També apareix com a HG xlviii,118 (amb una part extra per a orgue (Organo).[1]

Infotaula obra musicalSonata per a violí en sol menor
Títol originalViolin Sonata in G minor, HWV 364a (en) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalsonata per a violí Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatsol menor Modifica el valor a Wikidata
CompositorGeorg Friedrich Händel Modifica el valor a Wikidata
Creaciódècada del 1720 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1730
1732 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióHWV 364a Modifica el valor a Wikidata
Instrumentacióviolí i clavicèmbal Modifica el valor a Wikidata

En ambdues edicions, la de Walsh i la de Chrysander, s'indica que la sonata és per a oboè, i se la denomina Sonata VI. No se sap si Händel va autoritzar el canvi d'instrument, però el fet que la peça contingui notes que van més enllà del rang de l'oboè suggereixi que no. En el manuscrit original de Händel s'indica que la sonata seria adequada "per la Viola da Gamba"—i la versió de l'obra per aquest instrument, Sonata per a viola de gamba en sol menor, s'ha designat com a HWV 364b.

Una interpretació típica dura una mica més de 7 minuts.

Moviments

modifica

La sonata consta de quatre moviments:

Núm. Tipus Tonalitat Mètrica Compassos Notes
1 Larghetto Sol menor 4/4 17 Acaba amb un breu adagio i un acord de re major.
2 Allegro Sol menor 4/4 45
3 Adagio Mi♭ major 3/4 11 Acaba amb un acord de re major.
4 Allegro Sol menor 12/8 30 Té dues seccions (10 i 20 compassos), cadascuna amb signes de repetició. Comença en sol menor, però aviat afegeix detalls de color d'altres tonalitats.

(Els moviments no contenen signes de repetició llevat que s'indiqui. El nombre de compassos està agafat de l'edició de Chrysander, i és el nombre que apareix en el manuscrit, sense incloure signes de repetició.)

Referències

modifica
  1. Hicks, Anthony (2001). Sadie, Stanley; Tyrrell, John (eds.). The New Grove Dictionary of Music and Musicians. x (2 ed.). London: Macmillan. p. 802.

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica