Sophie de Grouchy

filòsofa, escriptora, erudita, salonnière i traductora francesa

Marie-Louise-Sophie de Grouchy (coneguda com a Sophie de Condorcet pel seu matrimoni) (Meulan-en-Yvelines, 8 d'abril de 1764 - París, 8 de setembre de 1822) fou una filòsofa, escriptora, erudita, salonnière i traductora francesa del segle xviii.[1][2]

Infotaula de personaSophie de Grouchy (Sophie de Condorcet)
Sophiedecondorcet.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Sophie de Condorcet Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 abril 1764 Modifica el valor a Wikidata
Meulan-en-Yvelines (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 setembre 1822 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Père-Lachaise 48° 51′ 43″ N, 2° 23′ 39″ E / 48.861944°N,2.394167°E / 48.861944; 2.394167
Activitat
OcupacióEscriptora i Traductora
Participà en
5 maig 1789Revolució Francesa Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNicolas de Condorcet
FillsEliza Condorcet-O'Connor
ParesPrimer Marquès de Grouchy  i Marie Gilberte Henriette Fréteau de Pény
GermansCharlotte de Grouchy Emmanuel de Grouchy

Find a Grave: 7741 Modifica el valor a Wikidata

Vida i obraModifica

 
El Château de Villette (Castell de Villette), mansió de la família de Grouchy.

Sophie de Grouchy nasqué al Castell de Villette, llar de la família de Grouchy, prop de Meulan-en-Yvelines.[3] Era filla de François-Jacques, primer marquès de Grouchy, i de Marie Gilberte Henriette Fréteau de Pény (germana del president Dupaty), que fou una intel·lectual i volgué donar als seus fills una educació de qualitat. No solament coneixia el llatí sinó que parlava amb facilitat altres llengües.

Molt aviat Sophie de Grouchy començà a despertar l'interès per la seva manera de pensar i els seus escrits. El seu oncle Charles Dupaty, jurista de renom, reconegué la grandesa de la seva raó i esperit: "He vist coses escrites per ella amb confiança i llibertat que Madame de Sevigné no hauria desaprovat!" quan Sophie no tenia més de catorze anys.

Als vint anys Sophie de Grouchy es dedicà a l'església: fou canongessa postulant en una orde de Neuville-les-Dames, a Bresse (1784-1786). El 1786, amb vint-i-dos anys, es va casar amb Nicolas de Condorcet (que ja en tenia quaranta-dos) en el que seria un matrimoni breu, però ben avingut per la comunitat d'interessos intel·lectuals i polítics de tots dos. El seu padrí de noces va ser el marqués de La Fayette.[4] El 1790 va néixer llur filla Alexandrine Louise Sophie de Condorcet, a qui deien Liza. que es casaria amb el líder polític irlandès exiliat Arthur O'Connor.

Activitat filosòfica i políticaModifica

Un cop casada va instaurar a casa seva, a l'Hôtel des Monnaies, una estança dedicada a la tertúlia filosòfica (salon) que va ser freqüentada per grans savis de l'època, tant francesos com estrangers:[5] Turgot, D'Alembert, Thomas Paine, Adam Smith, Pierre Beaumarchais i dones com Olympe de Gouges i Germaine de Staël. Durant els primers anys de la Revolució compartí la fama com a amfitriona amb Madame de Staël.

Pensadora empirista, li interessaven especialment les obres d'Adam Smith; creient que la seva Teoria dels sentiments morals havia estat mal traduïda, s'encarregà de fer-ne una nova traducció, a la qual afegí els seus propis comentaris filosòfics, escrivint el que seria la seva gran obraː Cartes sobre la simpatia, un conjunt de vuit cartes en què interpreta el pensament d'Adam Smith, a través de la influència de Locke i Rousseau, la filosofía moral escocesa i l'experiència de la realitat política francesa, i exposa les seves pròpies reflexions sobre el nou ordre social i sobre el paper que de les emocions, la moral i la justícia en la construcció d'una nova societat.[6][7][1]

Oberta a les ideologies feministes, Sophie de Grouchy acollí el Cercle Social, que defensava la igualtat de gènere. Publicà juntament amb el seu marit l'assaig Sobre l'admissió de les dones als drets civils, escrit el juliol del 1790. També defensaven l'abolició de l'esclavitud.[8]

Temps després les seves opinions provocaren ruptures, car la noblesa els guardava rencor acusant-los d'infidelitat a la seva classe. Per altra banda, els revolucionaris en desconfiaven.

Sophie de Grouchy traduí de l'anglès L'appel en faveur de la République, del seu amic Thomas Paine. També traduí Vindicae Gallicae, de Mackintosh, amb el títol en francès L'apologie de la Revolution Française.

 
Anne-Catherine Helvétius, viuda del filòsof Claude-Adrien Helvétius, fou salonnière del Cercle d'Auteuil.

De Grouchy i els seus companys pensadors, juntament amb Condorcet, van crear el diari Le Republicain, on van plasmar les seves idees, com l'oposició a la restauració de Lluís XVI al tron. Amb la col·laboració de Nicolas de Bonneville, Sophie de Grouchy publicà diversos pamflets.

També fou convidada a casa de la viuda d'Helvétius a Auteuil. On Anne-Catherine de Ligniville Helvétius va obrir un saló situat a l'antiga propietat de Quentin de la Tour. En aquells moments morí la mare de Sophie, mentre que el pare, Marquès de Grouchy, era arrestat a Villette però alliberat perquè son fill formava part de l'exèrcit republicà, i després obligat a refugiar-se en veure com els girondins eren guillotinats.

El saló de Sophie de Grouchy suspengué les seves activitats durant el període del Terror. Condorcet fou detingut pels lligams que tenia amb els girondins i la seva oposició a la Constitució de 1793. Son marit s'amagà però després l'empresonaren i morí dins la cel·la en circumstàncies desconegudes. Tot i així el saló de Sophie de Condorcet continuà vigent després de la mort del seu marit.

 
Sepultura de Sophie de Grouchy, marquesa de Condorcet al cementiri Père Lachaise.

Darrers anysModifica

Ja vídua, Sophie de Grouchy publicà Esquisse sur les progrès de l'esprit humain i, com a homenatge tardà, la Convenció Nacional ordenà imprimir-lo. Com a conseqüència de la mort de Nicolas de Condorcet, es trobà en una difícil situació econòmica, així doncs, obrí una botiga de llenceria i es dedicà a pintar retrats per mantenir la seva filla i sa germana Charlotte de Grouchy. Durant un temps deixà les traduccions i escrits a banda.

Entre 1801 i 1804, amb l'ajut de Cabanis i Garat, va editar i treballà perquè es publiqués l'obra completa de Condorcet en 21 volums.

Pel que es diu, en una trobada amb Napoleó, aquest digué "No m'agraden les dones que es fiquen en política" i ella respongué: "Ai, general meu! Ja que els homes tenen el dret de tallar els nostres caps, ens interessa saber perquè ho fan".

El 8 de març del 1822 morí Sophie de Grouchy a París. És enterrada al cementiri de Père-Lachaise.

ObraModifica

  • 1791: Appel en faveur de la République, de Thomas Paine, Paris, sn (traducció).
  • 1791: «Lettre d’un jeune mécanicien aux auteurs du journal Le Républicain», Le Républicain, 16 de juliol (signat «La Vérité», atribuit a Sophie de Condorcet.
  • 1792: Apologie de la Révolution française et de ses admirateurs anglais, de Sir James Mackintosh, Paris, Buisson (traducció).
  • 1795: «Préface», dins del text de Nicolas de Condorcet, Esquisse d’un tableau historique des progrès de l'esprit humain, obra pòstuma edició. P.C.F. Daunou et Mme de Condorcet, Paris, Agasse, p.V-VIII.
  • 1795: Théorie des sentiments moraux, d'Adam Smith, seguit per Lettres sur la sympathie, de S. Grouchy Veuve Condorcet, Paris, Buisson, 1798 (traducció i annotacions al text d'Adam Smith)
  • 1798: Lettres sur la sympathie ; suivies des Lettres d’amour, Montréal, Étincelle, 1994.
  • 1799: «Préface», dins de l'obra de Nicolas de Condorcet Moyens d’apprendre à compter sûrement et avec facilité, éd. Mme de Condorcet et M. Garat, Paris, Moutardier.
  • 1801-1804: «Avertissement», dins de OEuvres complètes de Condorcet, éd. Mme de Condorcet, Brunswick-Paris, Moutardier, 1804, t.1, p.15-28.
  • 1808?: «Parallèle de Voltaire et de J. J. Rousseau», Le petit magasin des dames, éd. F.J.M. Fayolle, Paris, Solvet, 1808, p.47-49.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Hope Spencer, Erika. «Women in the French Revolution: A Resource Guide, Sophie de Condorcet» (en anglès). Library of Congressː Research Guides. [Consulta: 10 juliol 2022].
  2. «De Grouchy, Marie-Louise-Sophie (1764-1822)» (en anglès). History of Women Philosophers and Scientists. Paderborn University. [Consulta: 10 juliol 2022].
  3. Els registres parroquials de Condécourt contenen les partides de baptisme de la seva germana Charlotte Félicité (2 d'abril del 1768) i del seu germà Henry François (21 de juliol del 1773).
  4. Wilson, página 495.
  5. Seth, pàgina 18.
  6. Hurtado Simó, Ricardo «Cuerpo y simpatía en la filosofía de Sophie de Grouchy» (en castellà). THÉMATA. Revista de Filosofía, 46, 01-12-2012. ISSN: 2253-900X.
  7. Seth, pàgines 18-19.
  8. «Sur l’admission des femmes au droit de cité» (en francès). BNF Essentiels. [Consulta: 10 juliol 2022].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica