Els sparabara (del persa, significa "portadors d'escut") eren la infanteria de l'exèrcit pesant de l'Imperi Persa aquemènida.[1] Eren generalment els primers a disposició per a entaular combat amb l'enemic. Encara que no se'n sap gaire sobre ells avui, es creu que eren l'espinada de l'exèrcit persa, formant una paret defensiva i utilitzant les seves llances de dos metres de llarg per a protegir a les tropes més vulnerables, tals com els arquers.

Infotaula unitat militarSparabara

Modifica el valor a Wikidata
PaísImperi Aquemènida Modifica el valor a Wikidata
Una interpretació de Sparabara

Els sparabara eren escollits entre els membres de ple dret de la societat persa, eren entrenats des de la infantesa per a ser soldats i quan no estaven capacitats per a lluitar en campanyes militars, practicaven la cacera a les extenses planures de Pèrsia. No obstant això, quan hi havia tranquil·litat en l'imperi i la "Pax Persa" regnava, el sparabara tornava a la vida normal, a conrear la terra i a criar bestiar. És per això que no se'ls considera soldats professionals, encara que estaven ben entrenats i tenien prou coratge per a mantenir la formació un temps suficient fins que es realitzés un contraatac.

Les seves armadures solien ser de lli embuatat i portaven uns grans escuts rectangulars de vímet; una forma de defensa manejable i lleugera. Això, tanmateix, els deixava en un desavantatge sever contra la infanteria pesant grega, com els hoplites, i les llances perses no donaven als sparabara l'abast necessari per a atacar una falange entrenada. Els escuts de canya i vímet podien parar fletxes però no oferien una protecció suficient contra les llances. No obstant això, els sparabara podia tractar amb la majoria de les altres infanteries.

Referències

modifica
  1. Eugene Ray, Fred. Land Battles in 5th Century BC Greece: A History and Analysis of 173 Engagements. Londres: McFarland & Company, Inc..