Obre el menú principal

Spider és un thriller psicològic dirigit per David Cronenberg, estrenat el 2002. Basat en la novel·la homònima de Patrick McGrath, que també va escriure el guió.

Infotaula de pel·lículaSpider
Spider film2.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció David Cronenberg
Protagonistes
Producció David Cronenberg
Samuel Hadida
Catherine Bailey
Guió Patrick McGrath
Música Howard Shore
Fotografia Peter Suschitzky
Muntatge Ronald Sanders
Productora Grosvenor Park Productions Tradueix
Distribuïdor Sony Pictures Classics
Dades i xifres
País d'origen Canadà
Estrena 2002
Durada 98 min
Idioma original anglès
Color en color
Descripció
Basat en Spider Tradueix
Gènere Drama
Misteri
Lloc de la narració Londres

Lloc web Lloc web
IMDB: tt0278731 Filmaffinity: 191875 Allocine: 29004 Rottentomatoes: m/1120292-spider Mojo: spider Allmovie: v265465 TCM: 444248 Metacritic: movie/spider TV.com: movies/spider-2002
Modifica les dades a Wikidata

La pel·lícula es va estrenar al Festival Internacional de Cinema de Canes del 2002 i va tenir ressò només en alguns mitjans de comunicació; tanmateix, es va estrenar a unes quantes sales a finals d'any pel distribuïdor Sony Pictures Classics. No obstant això, la pel·lícula va gaudir de bona crítica, especialment per entusiastes de Cronenberg. La pel·lícula va obtenir el premi al Millor Director als canadencs premis Genie. Les estrelles de la pel·lícula Ralph Fiennes i especialment Miranda Richardson, van rebre uns quants premis per al seu treball a la pel·lícula. Durant una sessió de preguntes i respostes a la Conferència Kodak el maig de 2005, Cronenberg va revelar que ni ell, ni Fiennes, ni Richardson, ni els productors van rebre cap classe de salari durant el rodatge de la pel·lícula. Tots van decidir renunciar als seus salaris, que van poder així ser utilitzats per finançar la producció.

ArgumentModifica

Spider és una exploració d'una ment esquizofrènica explicada a través dels ulls d'un fill que veu el seu pare assassinar la seva mare i canviar-la per la seva amant. Anys després, el fill, ara un home gran, és alliberat d'una institució mental i comença a reconstruir les seves memòries per recrear l'esdeveniment decisiu de la seva infantesa.

Els temes centrals de la pel·lícula inclouen la memòria i la poca confiança en ella. La pel·lícula també comparteix temes comuns amb altres pel·lícules de Cronenberg, incloent-hi la difuminada frontera entre realitat i al·lucinació. El personatge principal sovint es fica dins de les seves memòries.

ComentariModifica

David Cronenberg no abaixa el llistó i continua de ple amb aquest film emmarcat en la seva línia dura i més austera, que practica de fa temps i que l'ha portat a concebre títols de culte com ara Inseparables, The nacked lunch, Crash i la més recent Una història de violència. Adaptant la novel·la homònima de l'escriptor britànic Patrick McGrath, Cronenberg aprofita per abocar (sense contemplacions) els espectadors als abismes de la bogeria, a través d'aquest conte cruel sobre la malaltia mental d'un home que intenta reinserir-se socialment després de passar vint anys tancat en un manicomi. Però una teranyina de traumes i situacions límit abocaran el malalt esquizofrènic a viure un autèntic malson.

RepartimentModifica

Enllaços externsModifica