Stanisław Lanckoroński

Stanisław Lanckoroński (c. 1597-1657) fou un magnat lituanopolonès, així com polític i comandant militar.

Infotaula de personaStanisław Lanckoroński

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1590 Modifica el valor a Wikidata
Mort19 gener 1657 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Lviv Modifica el valor a Wikidata
Field crown hetman (en) Tradueix
17 juny 1654 – 1657 (mort en el càrrec)
← Stanisław Potocki (en) TradueixJerzy Sebastian Lubomirski →
Russian voivode (en) Tradueix
1652 – 1657
← Jeremi WiśniowieckiStefan Czarniecki (en) Tradueix →
Voivoda de Bràtslav
1650 – 1652
Castellan de Kamianets (fr) Tradueix
1649 – 1649
Castellan de Halytch (fr) Tradueix
1646 – 1649
Staroste de Dymer (fr) Tradueix
Staroste de Skała (fr) Tradueix
Staroste (fr) Tradueix
Staroste de Ratno (fr) Tradueix
Voivode of Podolia (en) Tradueix
Regimentarz (en) Tradueix
Staroste de Nossivka (fr) Tradueix
Diputat al Sejm de la República de les Dues Nacions

Legislatura: Sejm de 1641 (fr) Tradueix, Sejm de 1642 (fr) Tradueix, Sejm de 1643 (fr) Tradueix
Staroste de Międzylesie (fr) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Leiden
Universitat d'Orleans Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, polític Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaHouse of Lanckoroński (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsHieronim Lanckoroński (fr) Tradueix, Jan Lanckoroński (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Stanisław va esdevenir starost de Skała el 1641, castlà de Halicz in 1646, castlà de Kamieniec, voivoda del voivodat de Bracław i gran regimentarz de la Corona el 1649, voivoda del voivodat de Rutènia el 1652, hetman de camp de la Corona del 1654 fins al 19 de febrer del 1657 i starost de Stobnice i Dimirsk.

Durant la Rebel·lió de Khmelnitski va defensar amb èxit Kamieniec davant els cosacs. En 1649 va defensar contra els cosacs la ciutat de Zbàraj. Va participar en la batalla de Berestetxko en 1651. En 1653 va prendre part en l'expedició a Jvànets.

Es va distingir en la Batalla d'Okhmàtiv el 1655 amb els russos i cosacs. En el moment del Diluvi lliurà una victoriosa batalla a Piatek. Poc després, però, va patir una derrota a la Batalla de Wojnicz (el van salvar de la mort Stefan Bidziński i Wespazjan Kochowski). Es retirà amb l'exèrcit mercenari de Joan Casimir II.

El març del 1655 va caure malalt i va deixar l'exèrcit. S'uní a la Confederació Tyszowice contra els suecs. Va participar en la batalla de tres dies de Varsòvia.

Es va casar amb Anna Sienienska i van tenir vuit fills: Hieronim Lanckoronski, Przeclaw Lanckoronski, Franciszek Stanislaw Lanckoronski, Jan Lanckoronski, Zbigniew Lanckoronski, Mikolaj Lanckoronski, Marcin Lanckoronski i Joanna Lanckoronska.

Va morir al gener de 1657 i està enterrat a Lviv.

Referències modifica