Stipa speciosa

espècie de planta

Stipa speciosa és una espècie de la família de les poàcies i un dels molts noms sinònims que té és Stipa speciosa var. major (Speg.) Parodi. És una gramínia, monocotiledònia, perenne de tija cilíndrica i nuosa, sovint buida, de fulles llargues i estretes, amb un sistema radical (arrels) fasciculat (que neixen agrupats en un petit feix). Les flors estan disposades en espiguetes reunides en espigues, raïms o panícules. El fruit és sec i indehiscent, que comprèn els cereals i moltes herbes de prat.[3]

Infotaula d'ésser viuStipa speciosa Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdrePoales
FamíliaPoaceae
TribuStipeae
GènereStipa
EspècieStipa speciosa Modifica el valor a Wikidata
Trin. i Rupr., 1842
Nomenclatura
Sinònims
  • Jarava speciosa (Trin. & Rupr.) Peñail.
  • Jarava speciosa f. abscondita (F.A.Roig) Peñail.
  • Achnatherum speciosum (Trin. & Rupr.) Barkworth
  • Jarava speciosa var. atuelensis (F.A.Roig) Peñail.
  • Stipa humilis var. jonesiana Kuntze
  • Stipa tehuelches Speg.[1][2]

Descripció modifica

És una planta perenne con forma de coirón, les canyes són fortes i les fulles són laxes no punxants amb la beina de color vi. La flor i el fruit fan una panotxa erecta i globosa. La planta a la natura té un aspecte despentinat cap als costats amb fulles no molt dures. Les fulles de color groc ataronjat i les beines de tipus violaci. El bestiar oví no l'escolliria com a farratge però si els equins i bovins.

Distribució modifica

Anomenat en anglés Desert needlegrass normalment creix en sòls gruixuts amb poc o cap desenvolupament de perfil, incloent els ventalls al·luvials, turons rocosos secs, talussos i en canons. Pot tolerar ambients de baixa precipitació i en general passa en àrees que reben de 6 a 20 polzades (15 a 50 cm) de precipitació anuals. Normalment creix en climes mediterranis que tenen hiverns suaus i estius càlids. Es troba en molts estats de l'oest, incloent Nou Mèxic, Colorado, Arizona, Utah, Nevada, Califòrnia i Oregon. Molt comuna a la Patagonia i s'estén cap a Mendoza. Sol habitar en sòls sorrencs. Distribuïda per la Província fitogeográfica altoandina representada a la serralada dels Andes a l'oest d'Amèrica del Sud que inclou estepes graminoides d'arbusts baixos i herbàcies. En concret es defineix dins del districte fitogeogràfic Altoandino Cuyano.

Taxonomia modifica

Stipa speciosa va ser descrita per Trinius, Carl Bernhard von i Ruprecht, Franz Josef (Ivanovich) i publicada a Species Graminum Stipaceorum 45. 1842. (Sp. Gram. Stipac.)[4]

Etimologia modifica

  • Stipa: nom genèric que deriva del grec stupe = (estopa), o de stuppeion = (fibra) en referència a les aristes plumoses de les espècies euroasiàtiques, o més probablement, a la fibra vegetal obtinguda de les pastures d'espart.
  • speciosa: epítet llatí que significa cridaner.[5]

Vocabulari modifica

  • coirón: planta xeròfila que arriba fins als 50 cm d'alçada, de fulles dures i punxants, de color verd-groc. Es fa servir per a fer sostres de cases i constitueix un important recurs com a farratge.
  • fasciculat: que neixen agrupats en un petit feix.

Referències modifica

  1. «Stipa speciosa a EOL» (en anglès). [Consulta: 22 desembre 2014].
  2. «Stipa speciosa a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 22 desembre 2014].
  3. Diccionari de la llengua catalana. Institut d'Estudis catalans. Segona Edició. Edicions 62. Enciclopèdia catalana, Barcelona 2007. Pàg: 878
  4. «Stipa speciosa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 16 juliol 2015].
  5. speciosa a Epítetos Botánicos.