Strákarnir okkar

pel·lícula de 2005 dirigida per Róbert Ingi Douglas

Strákarnir okkar (en anglès Eleven Men Out) és una pel·lícula islandesa del 2005, dirigida per Robert Ingi Douglas. És un drama romàntic i sàtira social sobre la sortida de l'armari en el món del futbol professional. La pel·lícula participà en el Festival Internacional de Cinema de Toronto (2005)[1] i el Festival Internacional de Cinema de Berlín (2005).[2]

Infotaula de pel·lículaStrákarnir okkar
Fitxa
DireccióRóbert Ingi Douglas
Protagonistes
ProduccióMike Downey
Júlíus Kemp
Zorana Piggott
Sam Taylor
Ingvar Þórðarson
GuióRóbert Ingi Douglas
MúsicaMínus Barði Jóhannsson
FotografiaG. Magni Ágústsson
MuntatgeRóbert Ingi Douglas (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProductoraSolar Films
The Icelandic Filmcompany
Film and Music Entertainment
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenIslàndia, Finlàndia i Regne Unit
Estrena2005
Durada85 minuts
Idioma originalIslandès
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereComèdia
Esport
LGTB
Temafutbol Modifica el valor a Wikidata

Lloc webelevenmenout-themovie.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0427906 Filmaffinity: 190270 Allocine: 111209 Rottentomatoes: m/eleven_men_out Mojo: elevenmenout Allmovie: v337148 TCM: 647157 Metacritic: movie/elevenmenout Modifica el valor a Wikidata

Segons el Filmlexikon «El drama utilitza el gènere de film d'esport per mostrar com una sortida de l'armari desacomplexada i l'esperit d'èquip poden canviar un medi homòfob. Aquest film plé d'humor vol incitar a la discussió, en tractar el seu tema com un hàbil sismògraf sociocultural.»[3] La revista novayorkès Gay City News parla d'un film «amable però mediocre».[1] El film tracta una temàtica semblant a la pel·lícula alemanya Männer wie wir (anglès: Guys & Balls) del 2004.[4]

ArgumentModifica

Ottar Thor és el futbolista estrella de l'equip de futbol de Reikiavik KR. L'èxit professional contrasta amb la seva vida privada fracassada. Es va divorciar de la seva dona, una exmiss Islàndia, viu amb el seu fill de tretze anys que només juga videojocs i son pare i germà inaguantables decideixen viure a casa seva.[5]

En fer-se pública la seva homosexualitat a la premsa, el seu entorn, el seu pare que és el seu entrenador i el principal patrocinador comencen a mostrar-se-li hostil. Es veu molt aviat relegat a ocupar la banqueta durant els partits i finalment el club, neguitós de la seva reputació l'acomiada. Ottar abandona l'equip i comença a jugar amb l'equip amateur de jugadors gais, entrenat per un seu amic.

L'équip KR no juga gaire bé sense el seu millor jugador i el pare entrenador intenta que Ottar poguès tornar a condició d'aturar «jugar al gai», el que de totes maneres considera una mera mania passatgera. Ottar Thor també entra en conflicte amb el seu propi fill adolescent per tota l'atenció que la situació li ocasiona.

Ottar finalment accepta tornar al KR amb la condició que el KR jugui un partit contra l'equip dels seus companys gais. El seu pare hi accepta, sense saber que el partit se celebrarà el dia de l'orgull gai.[6]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Erickson, Steve «Toronto Delivers a Cinephile’s Fix». Gay City News [Nova York], LXXV, 39, set-oct 2005. Arxivat de l'original el 2017-08-24 [Consulta: 24 agost 2017].
  2. «Eleven Men Out» (en anglès). Icelandic Films. [Consulta: 24 agost 2017].
  3. AA.VV. «11 Men Out». A: Lexikon des internationalen Films (en alemany). Zweitausendeins Verlag. 
  4. Harvey, Dennis «Review: ‘Eleven Men Out’» (en anglès). Variety, 27-09-2005.
  5. Deming, Mark. «Eleven Men Out» (en anglès). Allmovie.
  6. «Strákarnir okkar (2005)» (en islandès). Kvikmyndir, 2005. [Consulta: 24 agost 2017].

Enllaços externsModifica