Studiolo de Francesc I

L'studiolo de Francisco I era un studiolo o petita estança del Palazzo Vecchio de Florencia, construïda per ordre de Francesc I de Mèdici, en el qual el duc es dedicava a activitats i interessos privats. La decoració formava part d'un ambiciós pla decoratiu en què van participar els millors pintors manieristes del moment, encapçalats per Giorgio Vasari, que es va encarregar de la direcció del projecte, ajudat pels humanistes Giovan Battista Adriani i Vincenzo Borghini.

Infotaula d'obra artísticaStudiolo de Francesc I
Vista del Studiolo de Francisco I.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusstudiolo Modifica el valor a Wikidata
Part dePalazzo Vecchio Modifica el valor a Wikidata
CreadorVincenzo Borghini Modifica el valor a Wikidata
ComitentFrancesc I de Mèdici Modifica el valor a Wikidata
Movimentmanierisme Modifica el valor a Wikidata
Localització
MunicipiFlorència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPalazzo Vecchio Modifica el valor a Wikidata
 43° 46′ N, 11° 16′ E / 43.77°N,11.26°E / 43.77; 11.26Coord.: 43° 46′ N, 11° 16′ E / 43.77°N,11.26°E / 43.77; 11.26
Història
DataEsdeveniment significatiu
1570 (Gregorià)-1572 (Gregorià)construcció Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

El refugi del príncep alquimistaModifica

Aquest gabinet era en part despatx, en part laboratori i en part gabinet de curiositats. Aquí Francesc I practicava a l'alquímia i gaudia de la seva col·lecció d'objectes rars, rodejat d'una sèrie de pintures temàtiques de gran mida.

Els murs contenen trenta-quatre pintures de temàtica mitològica, religiosa i representativa d'activitats humanes diverses. Mirabello Cavalori hi va aportar la Fàbrica de llanes, i Giovanni Battista Naldina hi va pintar Mansió dels Somnis, potser relacionada amb el dormitori adjacent de Francesc I. Un retrat de la mare del duc (Leonor de Toledo) obra de Bronzino, presidia l'estança. La distribució original de les obres es objecte d'especulació.

Aquest studiolo, que va ser el refugi secret del gran duc Francesc, personatge de caràcter complicat i taciturn, va ser oblidat després de la mort del príncep. Desmantellat en 1590 pel nou governant, el seu germà Fernando I de Médici, va ser reconstruït al segle xx com una raresa digna de visitar.

Malgrat la seva mala fortuna posterior, l'studiolo representa la culminació del que es va dir alta maniera, si no en qualitat, sí en representativitat del que va significar aquest estil, que va entrar poc després en decadència, superat pel moviment contramanierista i el posterior barroc.

Recuperació de l'studioloModifica

Ja abans de la mort del duc, el seu studiolo va començar a desmantellar-se. Moltes de les obres que contenia van ser mogudes a la Tribuna dels Uffizi i va ser oblidat durant segles. Tot i així, l'any 1910, Giovanni Poggio, superintendent de bens culturals de la Toscana, i Alfredo Lensi, cap de l'Oficina per a les Arts de la Comuna de Florència, van redescobrir la ubicació de l'habitació. Va ser possible recuperar els trenta-quatre quadres que originalment decoraven les parets de l'estància i les vuit estàtues de bronze.

Artistes que van contribuir en la decoració de l'studioloModifica

PintorsModifica

* Alessandro Allori,[1] Banquet de Cleòpatra

A més, Francesco Morandini i Jacopo Zucchi es van encarregar de la decoració dels sostres de les estada.

EscultorsModifica

ReferènciesModifica

  1. Vegeu: Pescadores de perlas.
  2. Véase: [Enllaç no actiu]
  3. Schaefer S. The Invention of Gunpowder Journal of the Warburg and Courtald Institutes. (1981) p209-211.
  4. Véase: [Enllaç no actiu]
  5. Véase: [Enllaç no actiu]
  6. Véase: Alquimistes
  7. Véase: Metamorfosi de les germanes de Faetont i [Enllaç no actiu]

BibliografiaModifica

  • Sydney Joseph Freedberg (1978). Pintura a Itàlia, 1500-1600. Editorial Càtedra, Madrid. ISBN 84-376-0153-3

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Studiolo de Francesc I