Subligaculum
Un subligaculum (del llatí subligo , "lligar per sota" i -culum, sufix que indica "instrument") va ser una de les peces interiors més usades pels antics romans, l'ús en la societat romana es va estendre des dels veïns etruscos. Va ser una evolució de la vestimenta que portaven els grecs i els egipcis.[1][2]
El subligaculum era una mena de tapall o pantalonet curt constituït per una tira de lli o cuir, una mena de tanga actual simple, que s'embolicava al voltant de les cuixes i es lligava a la cintura. Va ser usat tant per homes com per dones (les dones el complementaven en paral·lel amb una fàscia pectoralis o strophium ). Els homes el portaven sota de la seua túnica o toga, i les dones, sota de la stola .
Formava part de la vestimenta d'atletes, actors i gladiadors a l'escenari on actuaven. Entre els gladiadors, el portaven en particular, els reciaris (retiarii , aquells que portaven una xarxa) que el mantenien subjecte a la cintura mitjançant un ampli cinturó o balteus. S'han trobat subligacula de cuir en excavacions del Londres romà.[3]
El subligaculum amb forma de tapall es lligava de la següent manera: primer, es lligaven els cordons al voltant de la cintura amb la part llarga penjant cap enrere, cobrint les natges. Després, es col·locava la part llarga entre les cames i s'estirava cap amunt darrere d'un nus que es feia lligat al davant per acabar col·locant-lo sobre els llaços perquè formés un tapall convencional.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Subligaculum». [Consulta: 27 setembre 2019].
- ↑ José Guillen. Urbs Roma. Volumen I. La vida privada. Salamanca: Sígueme, 1988, p. 269-270.
- ↑ «Roman Collection». Museum of London. [Consulta: 27 setembre 2019].
Bibliografia modifica
- Peter Connolly, Hazel Dodge: Die antike Stadt. Ein Leben in Athen & Rom. Könemann, Köln 1998, ISBN 3-8290-1104-0.
- David J. Symons, Costume of Ancient Rome , New York, Chelsea House Publications, 1987. ISBN 1-55546-768-7.
- Ugo Enrico Paoli, Vita Romana, Oscar Mondadori, 2010. ISBN 978-88-04-33727-0.