Suc de sindria és un curtmetratge català dirigit per Irene Moray estrenat l'any 2019. Moray va estrenar-se com a directora l'any 2018 amb el seu curtmetratge Bad Lesbian. L'any següent va estrenar aquest curtmetratge en el qual mostra la seva visió de la sexualitat femenina.[1]

Infotaula de pel·lículaSuc de síndria

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióIrene Moray
Protagonistes
Elena Martín, Max Grosse Majench, Sergi Vilà, Irene Contreras, Pol Nubiala, Bàrbara Mestanza
Ajudant de direccióDidac Meya
Director artísticMarina Pérez
ProduccióMiriam Porté, Gerard Marginedas
Dissenyador de produccióMarina Pérez Modifica el valor a Wikidata
GuióIrene Moray
MúsicaNico Roig Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soXavi Saucedo
FotografiaIrene Moray
MuntatgeAna Pfaff
VestuariHelena Contreras
MaquillatgeMaría Liaño
ProductoraDistinto Films
DistribuïdorMarvin&Wayne Short Film
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2019
Durada22 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalCatalà
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama
Lloc de la narracióCatalunya Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc websucdesindria.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt9302096 FilmAffinity: 854456 Letterboxd: watermelon-juice TMDB.org: 581618 Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

Bàrbara i Pol, una parella, marxen uns dies de vacances. Envoltats de natura i amics, busquen passar-ho bé i alhora trobar un espai tranquil per gaudir de la seva intimitat. Amb el suport del Pol, enmig de la natura, entre llàgrimes i rialles, Bàrbara aprèn a deixar-se anar, curar velles ferides i redefinir la seva sexualitat.[2]

Personatges

modifica

Els persontatges protagonistes són la Bàrbara i el Pol. La Bàrbara és una noia de 25 anys, divertida i alegre. Després del que li va passar no s'enfonsa i decideix passar pàgina gaudint del present. Posa tota la seva energia en el present i és una noia que es deixa ajudar confiant en que, més aviat del que sembla, podrà tornar a viure el sexe d'una manera lliure. La seva parella, el Pol, és un noi de 25 anys, madur i sensible. Confia fermament en la Bàrbara. Sempre li dona suport en el seu camí de sanació.[2]

Producció

modifica

Està rodat a Berga, a una residència d'artistes okupada anomenada Konvent. Era una antiga fàbrica tèxtil. Un lloc al que la directora havia anat l'estiu anterior.[3] Nico Roig va col·laborar amb composicions per a la banda sonora original.[4]

Crítica

modifica
  • "El corto es hermoso, denota una sensibilidad única, le da a la protagonista la posibilidad de negociar su sexualidad con todo lo que ella significa para una masculinidad que sostiene..."[5]
  • "El poder sanador del amor y de la naturaleza. Delicado, luminoso, sensual, visualmente precioso. Excelente interpretación de Elena Martín."[6]
  • "Con una especial luz para cada lugar, se nota que la cineasta ha comenzado en el campo de la fotografía, que imprime una textura diferente a cada secuencia."[7]
  • "Poc valen les paraules davant d'una obra tan basada en els sentits."[8]

Repartiment

modifica

Premis i nominacions

modifica
Premis
Nominacions

Referències

modifica
  1. Ramírez, Noelia. «'Suc de Síndria': el corto de Irene Moray en los Goyas 2020 | S Moda» (en castellà), 24-01-2020. [Consulta: 11 abril 2020].
  2. 2,0 2,1 «Suc de Síndria» (en castellà). Arxivat de l'original el 2020-04-22. [Consulta: 11 abril 2020].
  3. «Irene Moray: "¿Cuántas mujeres directoras nos hemos perdido?"» (en castellà). Arxivat de l'original el 2020-06-15. [Consulta: 13 abril 2020].
  4. Gent Film Fest. «Gearchiveerd: Suc de síndria» (en neerlandès). filmfestival.be. Arxivat de l'original el 2020-09-21. [Consulta: 24 abril 2020].
  5. «FilmAffinity» (en castellà). [Consulta: 11 abril 2020].
  6. «Suc de síndria, ver ahora en Filmin» (en castellà). [Consulta: 11 abril 2020].
  7. Loureda, Por Carlos. «‘Suc de Síndria’, de Irene Moray, el mejor y más necesario cortometraje de 2019» (en castellà), 19-12-2019. [Consulta: 11 abril 2020].
  8. «Suc de síndria: la intimitat com a força política». [Consulta: 11 abril 2020].