Sugar Ray Leonard
Sugar Ray Leonard (Wilmington, 17 de maig de 1956) és un boxejador estatunidenc retirat, conegut per la seva agilitat, que va guanyar 36 dels 40 combats professionals disputats i diversos títols.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 17 maig 1956 (67 anys) Wilmington (Carolina del Nord) |
Dades personals | |
Formació | Parkdale High School (en) |
Alçada | 1.791 mm |
Activitat | |
Ocupació | boxador, actor |
Activitat | ? – 1r març 1997 |
Nacionalitat esportiva | Estats Units d'Amèrica |
Esport | boxa |
Disciplina esportiva | pes semipesant pes wèlter Pes superlleuger Pes superwèlter super middleweight (en) pes mitjà pes lleuger |
Participà en | |
1r març 1997 | Sugar Ray Leonard vs. Héctor Camacho (en) |
11 maig 1984 | Sugar Ray Leonard vs. Kevin Howard (en) |
20 juny 1980 | Sugar Ray Leonard vs. Roberto Durán (en) |
30 novembre 1979 | Wilfred Benítez vs. Sugar Ray Leonard (en) |
1976 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 |
Donny Lalonde vs. Sugar Ray Leonard (en) | |
Leonard–Durán II (en) | |
Marvin Hagler vs. Sugar Ray Leonard (en) | |
Sugar Ray Leonard vs. Roberto Durán III (en) | |
Sugar Ray Leonard vs. Thomas Hearns (en) | |
Sugar Ray Leonard vs. Thomas Hearns II (en) | |
Terry Norris vs. Sugar Ray Leonard (en) | |
Lloc web | sugarrayleonard.com |
|
Com a amateur, va obtenir una medalla d'or olímpica en la classe de pes superlleuger als Jocs de Montreal de 1976. El 1997 va ser inclòs al Saló de la Fama de Boxa Internacional. Leonard va formar part de "The Fabulous Four", un grup de boxejadors que durant la dècada de 1980 van lluitar entre ells, i que consistia en Sugar Ray Leonard, Roberto Durán, Thomas Hearns i Marvin Hagler,[1] que van popularitzar la boxa de pesos baixos després de l'era de Muhammad Ali).[2] Els quatre fabulosos van aixecar una onada de popularitat en les classes de pes més baix que va mantenir la popularitat de la boxa després de l'era de Muhamed Ali.[3] Leonard va ser el primer boxejador que va guanyar més de 100 milions de dòlars. El 1980 va ser nomenat boxejador de la dècada. Va ser nomenat boxejador de l'any per la revista Ring el 1979 i el 1981. L'Associació d'Escriptors de Boxa d'Amèrica el va nomenar Boxer de l'Any el 1976, 1979 i 1981.
Va ser el primer boxador que va guanyar més de 100 milions de dòlars en bosses, i va ser nomenat "Boxador de la dècada" dècada de 1980. La revista Ring el va nomenar Boxador de l'Any el 1979 i 1981, mentre que la Boxing Writers Association of America (BWAA) el va nomenar Lluitador de l'Any el 1976, 1979 i 1981. El 2002, Leonard va ser votat per The Ring com a novè millor boxador dels darrers vuitanta anys.[4] El 2016, va ser votat per The Ring com el millor lluitador viu.[5]
Després del seu retir final de la competició, Leonard va ser comentarista de boxa i presentador de televisió.[6][7][8]
Referències modifica
- ↑ Ross. «The Fabulous Four – Hagler, Hearns, Duran, and Leonard». RossBoxing.com, 21-01-2015. [Consulta: 2 abril 2018].
- ↑ «Lineal Boxing World Champions - The Cyber Boxing Zone». www.cyberboxingzone.com. [Consulta: 9 octubre 2019].
- ↑ «ESPN.com: ALL-TIME GREATEST BOXERS». www.espn.com. [Consulta: 9 octubre 2019].
- ↑ Eisele, Andrew. «Ring Magazine's 80 Best Fighters of the Last 80 Years». About.com. Arxivat de l'original el 2017-01-08. [Consulta: 31 agost 2021].
- ↑ Gray, Tom. «Who is the greatest fighter alive? No. 1 revealed». RingTV.com.
- ↑ «Sugar Ray Leonard» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2021].
- ↑ «Sugar Ray Leonard - Biography, Record, & Facts» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2021].
- ↑ «Who is Sugar Ray Leonard? Everything You Need to Know» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sugar Ray Leonard |