Suite per a piano núm. 3 (Enescu)
La Suite per a piano núm. 3 Pieces impromptues, op. 18, són un cicle de set peces per a piano compostes per George Enescu entre el juny de 1913 i el juliol de 1916, amb una durada d'uns 35 minuts.[1]
| Forma musical | suite  |
|---|---|
| Compositor | George Enescu |
| Parts | 7 moviments |
| Instrumentació | piano |
 | |
MovimentsModifica
- I. Mélodie
- II. Voix de la steppe
- III. Mazurka mélancolique
- IV. Burlesque
- V. Appassionato
- VI. Choral
- VII. Carillon nocturne
Origen i contextModifica
En aquest grup de peces no s'endevina en cap moment que estava sent compost sota l'amenaça de la guerra. Conté algunes de les músiques de piano més límpides i tranquil·les d'Enescu, escrites en una genuïna senzillesa.[2]
Entre les dues simfonies massives que Enescu va completar durant aquests anys, hi ha un grup d'obres estranyament contrastades. L'anomenada Tercera Suite per a piano no és realment una suite, sinó un conjunt de peces separades. De vegades es fa referència al títol Pièces Impromptues. Les peces es van escriure totes entre el 1913 i el 1916; Enescu va pensar després que havia perdut el manuscrit, i no va ser redescobert fins després de la seva mort, per Romeo Drăghici.[2]
Anàlisi musicalModifica
Compostos entre 1913 i 1916, durant el gran període de convulsions musicals del segle XX, les set peces estan plenes de fantasia, amb influències de Strauss (Morgen a Mélodie) Rakhmàninov, Granados (Voix de la Steppe), Franck (Mazurka Mélancolique té un caràcter del personatge de Danse Lente), (Mússorgski (Burlesque, que conté fragments de danses populars, música de címbal i un vals de fira) o Strauss (Morgen). El Carillon nocturne, imitant el so de les campanes del monestir que ressonen sobre les pastures de Sinaia,[3] anuncien les Visions de l'Amen de Messiaen, «un misteri pur, una atmosfera harmònica de la més subtil atonalitat» segons les paraules del compositor romanès Pascal Bentoiu.[4] Es capta la sonoritat de les campanes d'una manera extraordinàriament ordinària: per sobre de les notes sonores principals, els harmònics impurs es conjuren amb grups (repartits en dues octaves) de quintes, sisenes i setenes simultànies, en pianissimo. Però la peça no és una simple onomatopeia. Assenyala l'estructura i l'harmonia del tercer moviment de la Primera Sonata per a piano, de vuit anys després.[3]
ReferènciesModifica
- ↑ «Ressenya del disc» (en anglès). propermusic. [Consulta: 5 setembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 Malcolm, 1990, p. 130.
- ↑ 3,0 3,1 Malcolm, 1990, p. 131.
- ↑ André, Jean-Marie. «Ressenya del disc» (en francès). Crescendo Magazine. [Consulta: 5 setembre 2021].
BibliografiaModifica
- Malcolm, Noel. Toccata Press. George Enescu : his life and music (en anglès), 1990. ISBN 9780907689324.