Suite per a piano núm. 3 (Enescu)

La Suite per a piano núm. 3 Pieces impromptues, op. 18, són un cicle de set peces per a piano compostes per George Enescu entre el juny de 1913 i el juliol de 1916, amb una durada d'uns 35 minuts.[1]

Infotaula de composicióSuite per a piano núm. 3
Forma musicalsuite Modifica el valor a Wikidata
CompositorGeorge Enescu Modifica el valor a Wikidata
Parts7 moviments Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano Modifica el valor a Wikidata
IMSLP: Suite_No.3_for_Piano,_Op.18_(Enescu,_George) Modifica el valor a Wikidata

MovimentsModifica

  • I. Mélodie
  • II. Voix de la steppe
  • III. Mazurka mélancolique
  • IV. Burlesque
  • V. Appassionato
  • VI. Choral
  • VII. Carillon nocturne

Origen i contextModifica

En aquest grup de peces no s'endevina en cap moment que estava sent compost sota l'amenaça de la guerra. Conté algunes de les músiques de piano més límpides i tranquil·les d'Enescu, escrites en una genuïna senzillesa.[2]

Entre les dues simfonies massives que Enescu va completar durant aquests anys, hi ha un grup d'obres estranyament contrastades. L'anomenada Tercera Suite per a piano no és realment una suite, sinó un conjunt de peces separades. De vegades es fa referència al títol Pièces Impromptues. Les peces es van escriure totes entre el 1913 i el 1916; Enescu va pensar després que havia perdut el manuscrit, i no va ser redescobert fins després de la seva mort, per Romeo Drăghici.[2]

Anàlisi musicalModifica

Compostos entre 1913 i 1916, durant el gran període de convulsions musicals del segle XX, les set peces estan plenes de fantasia, amb influències de Strauss (Morgen a Mélodie) Rakhmàninov, Granados (Voix de la Steppe), Franck (Mazurka Mélancolique té un caràcter del personatge de Danse Lente), (Mússorgski (Burlesque, que conté fragments de danses populars, música de címbal i un vals de fira) o Strauss (Morgen). El Carillon nocturne, imitant el so de les campanes del monestir que ressonen sobre les pastures de Sinaia,[3] anuncien les Visions de l'Amen de Messiaen, «un misteri pur, una atmosfera harmònica de la més subtil atonalitat» segons les paraules del compositor romanès Pascal Bentoiu.[4] Es capta la sonoritat de les campanes d'una manera extraordinàriament ordinària: per sobre de les notes sonores principals, els harmònics impurs es conjuren amb grups (repartits en dues octaves) de quintes, sisenes i setenes simultànies, en pianissimo. Però la peça no és una simple onomatopeia. Assenyala l'estructura i l'harmonia del tercer moviment de la Primera Sonata per a piano, de vuit anys després.[3]

ReferènciesModifica

  1. «Ressenya del disc» (en anglès). propermusic. [Consulta: 5 setembre 2021].
  2. 2,0 2,1 Malcolm, 1990, p. 130.
  3. 3,0 3,1 Malcolm, 1990, p. 131.
  4. André, Jean-Marie. «Ressenya del disc» (en francès). Crescendo Magazine. [Consulta: 5 setembre 2021].

BibliografiaModifica

  • Malcolm, Noel. Toccata Press. George Enescu : his life and music (en anglès), 1990. ISBN 9780907689324.