Sultan Uways
Sultan Uways ibn Shah Shuja (+ 1380) fou un príncep muzaffàrida, fill gran i presumpte hereu del seu pare Shah Shuja ibn Mubariz al-Din Muhammad.
El 1374 Sultan Uways es va revoltar (no obertament) contra el seu pare rebent cert suport del seu oncle Kutb al-Din Shah Mahmud. Aspirava a dominar Kirman i va falsificar una carta del seu pare en que intimava al governador Pahlawan Asad a cedir-li el territori. Per un moment Sultan Uways va dominar Xiraz on es trobava. Després, en aliança amb els awghanis va sortir cap a Kirman, però conscient que la rebel·lio no es podia sostenir ja que ni Pahlawan Asad estava disposat a entregar-li el govern ni els awghanis tenien prou força per conquerir Kirman, va fugir i es va refugiar amb el seu oncle.
Mort Shah Mahmud el 13 de març de 1375, Shah Shudja va ocupar la capital d'aquest, Isfahan, sense lluita i Sultan Uways es va sotmetre.[1] No va participar a l'expedició a Tabriz (tardor del 1375) per haver-se trencat la cama d'una caiguda. No se sap que va fer els següents anys però si se sap que es va posar malalt i va morir vers el 1380.
La successió del principat muzaffàrida va recaure finalment (1384) en el segon fill Zayn al-Abidin Ali designat pel seu pare al llit de mort però ja presumpte hereu quan encara Sultan Uways no s'havia revoltat.[2] El fill de Sultan Uways, Sultan Abu Ishak va governar més tard Sirjan sota sobirania dels timúrides (1387-1393) que finalment el van executar.
Referències modifica
- ↑ The Ta'ríkh-i-guzída o, "Select history" of Hamdulláh Mustawfí-i-Qazwíní, compiled in A.H. 730 (A.D. 1330), and now reproduced in fac-simile from a manuscript dated A.H. 857 (A.D. 1453), per Hamd Allah Mustawfi Qazvin
- ↑ això sembla degut a que la mare era d'origen tribal mongol i els fills de la segona esposa tenien millor dret