Sultanat de Marehan

El sultanat de Marehan fou un estat que va existir al nord-est de Somàlia als segles xvii i XVIII.

Els marehan van participar al costat de l'imam Ahmad ben Ibrahim al-Ghazi en les campanyes contra Etiòpia al segle XVI; el comandant de les forces somalis i lloctinent de l'imam era el marehan garad Ahmed bin Hirabu; amb el suport dels marehans l'imam va poder avançar a l'oest cap a Jijiga i després van tenir un paper important en la lluita contra els muntanyesos cristians etíops, destacant a les batalles els arquers somalis que eren marehans i gerris, mercès als quals l'imam va poder derrotar el superior exèrcit etíop de 200000 homes d'infanteria i 20000 cavallers.[1]

Al segle xvii els marehan formaven el seu propi sultanat que s'estenia de Bender Ziyade al golf d'Aden, fins a Ras el-Khail a la costa de l'oceà Índic,[2] és a dir gran part del nord de Somàlia. L'emergència de nous poders van fer declinar al sultanat i al segle xviii van emigrar del seu centre, el Nugaal, cap a Jubaland poc abans del 1850.

Referències

modifica
  1. Richard Pankhurst, An Introduction to the Economic History of Ethiopia, from Early Times to 1800
  2. Encyclopedia of Religion and Ethics, Part 12, per James Hastings, ISBN 0766136876