Sungha Jung
Sungha Jung (Cheongju, 2 de setembre de 1996) és un músic sud-coreà especialitzat en guitarra acústica fingerstyle que ha pujat a la fama des de YouTube i altres llocs webs. Jung crea versions i arranjaments acústics, normalment d'oïda i/o mirant vídeos, i compon cançons originals, les quals toca i penja en línia. Sovint se'l descriu com un prodigi de la guitarra, tot i que prefereix que se'l conegui com a "guitarrista" en lloc de "prodigi".[1] El 2010 el seu canal tenia més de 222 milions de visites i més de 335.000 subscriptors.[2] Al 2020 supera les 1.800 milions de visites i els 6.480.000 subscriptors.[3]
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 setembre 1996 ![]() Cheongju (Corea del Sud) ![]() |
Dades personals | |
Altres noms | jwcfree (nom del canal de youtube), jungsungha, blueseaJSH |
Nacionalitat | Coreana |
Formació | Cheongshim International Academy (en) ![]() ![]() |
Es coneix per | guitarra acústica |
Activitat | |
Ocupació | músic |
Activitat | Des del 8 de setembre del 2001 |
Gènere | Fingerstyle guitar (en) ![]() ![]() |
Instrument | Guitarra ![]() |
Lloc web | sunghajung.com ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
BiografiaModifica
Jung es va interessar per la guitarra després de veure tocar el seu pare. Va trobar tocar la guitarra del seu pare més interessant que el piano, que ja estava aprenent.[4] El pare de Jung li va ensenyar els conceptes bàsics i, després d'aprendre'ls, va desenvolupar molt la seva habilitat només intentant reproduir el que sentia.[1] Quan tenia dificultat, estudiava vídeos en línia.[5][6] Jung va tocar fingerstyle quan el seu pare va descobrir la tècnica a Internet. El seu primer "ídol" va ser el guitarrista Kotaro Oshio, de qui va començar a interessar-se per la guitarra fingestyle.[4] Al principi la mare i l'àvia de Jung desaprovaven el "soroll" que feien Jung i el seu pare, però van arribar a entendre-ho com el seu do.
Trace Bundy va trobar un vídeo de Sungha Jung, de 9 anys, interpretant la seva versió del Cànon de Pachelbel.[7] El vídeo va impressionar a Bundy ja que era una versió molt difícil. Després de veure el talent de Jung, Bundy va fer dues gires per Corea del Sud, i les dues vegades es va posar en contacte amb Jung. Durant les actuacions de Bundy trucava a Jung a l'escenari i tocaven el cànon junts a l'uníson. El 2009 Trace Bundy va volar Jung als Estats Units i els dos van fer una gira per la costa oest dels Estats Units. Des de llavors, els dos han tocat junts sovint.[8]
Poc després del seu primer vídeo a Internet, va obtenir molts seguidors, als quals va demanar consell sobre la seva interpretació.[5] La seva versió del tema musical de Pirates del Carib va fer de Jung una sensació d'internet i la seva manera de tocar va cridar l'atenció de guitarristes de renom mundial, que van trobar impressionants les versions de les seves cançons. Des de llavors, Jung ha tocat diverses vegades a l'escenari amb ells. Jung va rebre lliçons de guitarra de Hata Shuji, un conegut guitarrista japonès de jazz. També ha estat tutoritzat pel guitarrista alemany Ulli Bögershausen, a qui Jung s'ha referit com la seva inspiració musical,[9] i de qui va aprendre molt sobre la composició i l'arranjament.[10][11]
En un vídeo, va recomanar el "mètode AllEars" per a aquells a qui els agrada el seu estil de tocar la guitarra i que volen aprendre'l.[12] A més de la guitarra saxona i la guitarra clàssica, ha estat enregistrat tocant guitarra de dotze cordes, guitarra elèctrica, ukelele, guitarlele, arpa ukelele i piano. També ha cantat en directe, com quan va cantar Falling Slowly en un concert a Bangkok.[13] A part de coreà, Jung parla anglès,[4] que va estudiar per poder comunicar-se durant concerts a l'estranger.[10]
GuitarresModifica
Jung va rebre la seva primera guitarra als nou anys, una guitarra de fusta contraxapada molt grossa que costava menys de 60 dòlars.[14] En descobrir l'habilitat de Jung amb la guitarra semblant a una joguina, el seu pare va decidir comprar-ne una de millor -una Cort Earth900. Jung va començar a tocar seriosament amb aquesta guitarra. La seva tercera guitarra era un model Selma "All Spruce" de mida petita, feta a mida, sobre la qual Thomas Leeb va escriure "KEEP ON GROOVING! TO MY FRIEND, THOMAS LEEB"[14] (continua creixent! pel meu amic, Thomas Leeb). El 2009, amb l'ajut de Ulli Bögershausen, va establir el patrocini de Lakewood Guitars[14] i actualment toca instruments model Lakewood Signature.
Pràctica i gravacióModifica
El temps de pràctiques diàries de Jung quan era petit era d'una a dues hores quan hi havia escola i fins a tres hores durant les vacances escolars. Jung solia trigar una hora a esbrinar les notes i tocar una peça, i normalment utilitzava cinc hores a practicar-la abans de gravar-la. No obstant això, per fer les seves camçons millors i més precises, de tant en tant passava des d'un parell de dies fins a un mes practicant.[15]
ÀlbumsModifica
• Perfect Blue (juny 2010[16]) |
---|
|
• Irony (setembre 2011[17]) |
---|
|
• The Duets (desembre 2012[18]) |
---|
|
• Paint It Acoustic (abril 2013[19]) |
---|
|
• Monologue (abril 2014[20]) |
---|
|
• Two of Me (maig 2015[21]) |
---|
|
• L'Atelier (maig 2016) |
---|
|
• Mixtape (maig 2017) |
---|
|
• Andante (maig 2018) |
---|
|
- Sungha Jung Cover Compilation 1 (abril 2019)
- Sungha Jung Cover Compilation 2 (abril 2019)
- Sungha Jung Cover Compilation 3 (abril 2019)
- Sungha Jung Cover Compilation 4 (maig 2019)
- Sungha Jung Cover Compilation 5 (juliol 2019)
- Sungha Jung Cover Compilation 6 (gener 2020)[22]
Sungha va aparèixer a una cançó de Narsha, membre de Brown Eyed Girls, anomenada I'm In Love el 2010, on tocava la guitarra. El 2012 va fer una col·laboració amb 2NE1. Sungha va fer versions acústiques dels èxits del grup Lonely i I Love You. Més tard va participar en directe al G-Dragon de BIGBANG; That XX va ser la cançó que va tocar.
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 Jung, Sungha. «Interview (by DCinside)» (en anglès). DCinside, 31-10-2008. Arxivat de l'original el 25 febrer 2010. [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ Yoon, Ja-young «How YouTube impacts lives of ordinary people». , 28-02-2011 [Consulta: newspaper=The Korea Times].
- ↑ «Sungha Jung - About». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Sungha Jung interview -part 1 a YouTube
- ↑ 5,0 5,1 Sungha Was On TV! (English subtitled) a YouTube
- ↑ Jeline Malasig. «‘To the next level': South Korean guitarist’s amazing Eraserheads cover» (en anglès). InterAksyon, 11-04-2019. [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ (Pachebel) Canon in D - Sungha Jung a YouTube
- ↑ Houk, Steve. «Music Notes: Kicking it With "Acoustic Ninja" Trace Bundy» (en anglès). Washington Life Magazine. [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ Sungha Jung. «About Sungha Jung» (en anglès), 2009. Arxivat de l'original el 13 juny 2011. [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ 10,0 10,1 Dee Kim. «Sungha Jung on TODAY (Eng_sub)» (en anglès). YouTube, 07-10-2010. Arxivat de l'original el 27 gener 2012. [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ Markus Hoppe. «Lakewood musician Sungha Jung» (en anglès). Lakewood Guitars GmbH & Co. KG. [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ Thinksoul. «Untitled» (en anglès). Vimeo, 02-04-2011. [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ Sungha Jung singing... a YouTube
- ↑ 14,0 14,1 14,2 «Sungha's Guitar» (en anglès), 2009. Arxivat de l'original el 25 febrer 2010. [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «FAQ Sungha Jung» (en anglès), 2009. Arxivat de l'original el 24 febrer 2020. [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Perfect Blue [2010]» (en coreà/ anglès). cafe.daum.net. [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ «Irony (2011)» (en coreà/ anglès). cafe.daum.net. [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ «Thde Duets (2012)» (en coreà/ anglès). cafe.daum.net. [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ «Paint It Acoustic (2013)» (en coreà/ anglès). cafe.daum.net. [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ «Monologue (2014)» (en coreà/ anglès). cafe.daum.net. [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ «Two of Me (2015)» (en coreà/ anglès). cafe.daum.net. [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ «New Album Release - Sungha Jung Cover Compilation 6 by Sungha Jung» (en anglès). Play Later. [Consulta: 22 octubre 2020].