Supercúmul estel·lar

tipus d'objecte astronòmic

Un supercúmul estel·lar (abreujat SSC, de l'anglès super star cluster) és una regió de formació estel·lar de gran grandària, que hom pensa que és el precursor d'un cúmul globular.[1] Habitualment conté un gran nombre d'estels joves massius que ionitzen la regió H II que l'envolta, similar a les anomenades "Regions ultradenses d'H II (UDHIIs)" de la Via Làctia.[2] La regió H II al voltant del supercúmul estel·lar s'hi troba embolcallada de pols. En molts casos tant els estels com les regions H II són òpticament invisibles a causa dels alts nivells d'extinció. Per tant, els supercúmuls estel·lars més joves són observats millor en radiofreqüències i infrarojos.[3]

Supercúmul estel·lar Westerlund 1 en llum infraroja. Imatge obtinguda amb el 2 Micron All-Sky Survey (2MASS)

Són característiques úniques dels supercúmuls estel·lars la seva gran densitat d'electrons cm així com la seva pressió .K cm [3]

Encara que existeixen molts exemples de supercúmuls estel·lars en altres galàxies, Westerlund 1 sembla l'únic cúmul d'aquest tipus en la nostra galàxia.[4]

Hom creu que aquests objectes, assumint que tinguen suficients estels de baixa massa i/o que no siguen destruïts per interaccions gravitatòries, acabaran per convertir-se en cúmuls globulars dins d'alguns milers de milions d'anys.[5][6]

ReferènciesModifica

  1. Gallagher & Grebel «Extragalactic Star Clusters: Speculations on the Future». Extragalactic Star Clusters, IAU Symposium, 2002, pàg. 207.
  2. Kobulnicky & Johnson «Signatures of the Youngest Starbursts: Optically Thick Thermal Bremsstrahlung Radio Sources in Henize 2-10». ApJ, 527, 1999, pàg. 154–166. DOI: 10.1086/308075.
  3. 3,0 3,1 Johnson «Extragalactic Ultracompact HII Regions: Probing the Birth Environments of Super Star Clusters». Astronomical Society of the Pacific Conference Series, 527, 2004, pàg. 322.
  4. «Young and Exotic Stellar Zoo: ESO's Telescopes Uncover Super Star Cluster in the Milky Way». ESO, 2005. Arxivat de l'original el 2007-04-09. [Consulta: 12 juliol 2020].
  5. Ma, J.; de Grijs, R.; Yang, Y.; Zhou, X.; Chen, J.; Jiang, Z.; Wu, Z.; Wu, J. «A `super' star cluster grown old: the most massive star cluster in the Local Group». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2006.
  6. de Grijs, Richard; Wilkinson, Mark I.; Tadhunter, Clive N. «From young massive star cluster to old globular: the LV-σ0 relationship as a diagnostic tool». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2005.