Suruç o Saruç (anteriorment transcrit com Saruj o Sarudj de l'àrab surūj سروج que vol dir "sella de muntar", en ortografia turca moderna escrit Suruç, abans pronunciat com a Sıruğ; siríac: ܣܪܘܓ, Sĕrûḡ; nom clàssic Batnan o Batnae, en siríac ܒܛܢܢ, Baṭnān, en grec Βατναι, Batnai i en llatí Batnae) és una ciutat i un districte rural de la província de Şanlıurfa a Turquia, a la plana propera a la frontera de Síria, en l'antic Diyar Mudar, situada a 46 km de la ciutat de Şanlıurfa a la ruta entre Biredjik i Urfa (Şanlıurfa). El nom derivaria del que ja portava abans de l'islam i voldria dir "teixit" i referit a la fabricació de cadires de muntar activitat tradicional fins al segle xx. Es diu també que podria derivar de Serug (hebreu: שרוג, śərûḡ) besavi del profeta Abraham (Gènesi 11.20–23; Cròniques 1.26; Lluc 3.35). El 2007 la ciutat tenia 64.765 habitants i el districte 102.667.

Infotaula de geografia políticaSuruç
Kurdish Refuge Camp in Suruc Turkey.jpg
modifica

Localització
 36° 58′ 35″ N, 38° 25′ 37″ E / 36.9764°N,38.4269°E / 36.9764; 38.4269
ProvínciesProvíncia de Şanlıurfa
DistrictSuruç (en) Tradueix modifica
Població
Total104.302 (2018) modifica
• Densitat141,91 hab/km²
Idiomaturc modifica
Geografia
Superfície735 km² modifica
Identificador descriptiu
Codi postal63800 modifica
Fus horari
Altres

Lloc websuruc.bel.tr modifica

Sota els romans l'emperador Constantí el Gran va posar la ciutat sota dependència d'Edessa (moderna Şanlıurfa). Al segle vi el bisbe siríac poeta i teòleg Jacob de Batnes va viure a la ciutat (va morir el 521). Va passar als omeies el 639, conquerida com la resta d'Al-Jazira per Iyad ibn Ghanm. Al segle x va passar als hamdànides, però posteriorment conquerida pels romans d'Orient. Al segle xi va estar en poder dels ortúquides i fou la capital de Sukman I fins que el 1098 fou ocupada per Balduí de Bouillon i els seus croats. Llavors era la seu d'un bisbat jacobita i va quedar integrada al comtat d'Edessa durant mig segle. L'ortúquida Najm al-Din Ilghazi I ibn Ortuk de Mardin va atacar la ciutat i també el governador turc de Mossul, Mawdud (després emir Kutb al-Din Mawdud), però fou finalment el seu pare Imad al-Din Zengi I qui la va ocupar el gener de 1145.

Al segle xiv Abu l-Fida la descriu ja en ruïnes probablement des de meitat del segle anterior amb els atacs mongols. Es va repoblar sota els otomans (des de 1517) i era un petit llogaret; a final del segle xix va esdevenir residència d'un caimacan. Al final de la I Guerra Mundial fou ocupada pels anglesos (1919) i pels francesos (1920). En la delimitació fronterera va quedar dins de Turquia, formant part de la Província de Diyarbakır, sent cap d'un districte.

BibliografiaModifica